EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat

Call For Papers 2025

Editorial — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Call For Papers 2025

Kif, Magrib i Orientalisme: El cannabis i els pintors dels Països Catalans (1860-1909)

Albert Arnavat Carballido — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Una visió del consum i la cultura del cànnabis al Marroc entre els anys 1860 i 1909 a partir de testimonis gràfics de pintors dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) que reflecteixen la tradició del seu ús a la societat magribina. Les obres d'aquests artistes, que van viatjar al i van plasmar les visions personals, es van convertir en uns importants testimonis del consum de cànnabis –i també d'opi– al segle xix com un component central –no anecdòtic ni marginal– d'aquesta cultura i van participar d'una manera decisiva en la conformació de la imatge de la societat magribina a Espanya. Aquest estudi pioner també mostra la integració de la parafernàlia usada per consumir-la com a attrezzo d'un «orientalisme de saló» practicat per pintors que mai van viatjar al Magrib, però que van integrar aquesta tendència a la seva obra.

Xalet Casa Trinxet. Viure en una obra mestra: art, societat, família i història

Sílvia Martínez-Comín Trinxet — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

El xalet modernista Casa Trinxet (1904-1967) de l'arquitecte Puig i Cadafalch (1867-1956) va ser considerat per la premsa com a obra d'art mestra. Des de la versió familiar i els seus testimonis directes, em proposo donar a conèixer una breu història del que va significar viure hi per als Trinxet –família de les més importants protagonistes de la indústria tèxtil catalana sorgida a principis del s. XX- i la seva aportació ètic-estètica. Una síntesi basada en el meu llibre de recerca sobre els Trinxet.

Els primers abstractes xinesos a Barcelona. El grup Ton-Fan.

Aitor Quiney Urbieta — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Estudi sobre la presència del Grup Ton-fan a Barcelona a partir de l’exposició al palau de la Virreina l’any 1958. El grup Ton-Fan està considerat el primer grup d’art abstracte xinès procedent de Taipei i, per tant, dissident de les polítiques del govern de Tchang Kaï-Chek. Aprofundeix en la presència a Barcelona de l’artista Hsiao Chin membre del grup. Analitza les obres dels components del grup que es conserven al Museu D’art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Fotografiar models: la relació de la fotografia i la pintura a finals del segle XIX.

Rafel Torrella Reñé — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Des de l’inici de la tècnica fotogràfica la seva relació amb les altres formes de representació ha tingut influències, desacords, rivalitats i annexions, però unes de les formes de relació més fructíferes ha estat l’ús de la fotografia com a eina per part dels artistes plàstics. En el present article volem donar veu a dues formes de relació del l’artista plàstic amb la fotografia discorrent en el treball del dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer i Fenyé i del pintor Enric Monserdà i Vidal, els fons fotogràfics dels quals es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Fortuny i la pràctica del dibuix

Francesc Quílez Corella — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

L’article aborda la relació que Marià Fortuny (1838-1874) va tenir amb la disciplina del dibuix, on va obtenir resultats molt icònics. L’artista sempre va mantenir un idil·li amb l’obra sobre paper, ja fos en la pràctica del dibuix, com en la del gravat, fins al punt d’activar un procés dinàmic d’intercanvi de propostes entre les diferents disciplines: pintura, dibuix i gravat. Per tant, de la relació de Fortuny amb el dibuix, més enllà de confirmar el seu talent, es tracta de reivindicar i donar visibilitat a un treball que s’ha mantingut ocult, amb l’objectiu de posar en valor una aportació cabdal per a la història del dibuix. A grans trets, el text es focalitza tant en el grup format per aquells treballs més destacats, de qui va ser un artista virtuós i perfeccionista, que va treballar molt condicionat per la demanda de la clientela de l’època, com, el de les produccions més lliures, espontànies i insòlites que van canalitzar la seva pulsió creativa.

L’afirmació del gènere en l’Art Bizantí a través de Santa Maria d’Egipte

Elisabet Trulla Serra — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Els cicles pictòrics bizantins de les esglésies segueixen un simbolisme teològic estricte i ben planificat. No tothom pot ser pintor, ni un pintor pot pintar allò que li vingui de gust. Tot i això, l'ortodòxia es qüestiona amb figures paradigmàtiques com Maria d'Egipte: una santa dona representada a Bizanci com qualsevol altre sant anacoreta home. La seva figura transmet qüestions de gènere i santedat, subvertint la idea errònia del binarisme catòlic, que sembla que l'ortodòxia desmuntar amb Maria d'Egipte. Encara que la legitimitat de la seva figura està en dubte, Maria d'Egipte és un important objecte d'estudi tant amb finalitats artístiques com socials. Com afirma Jeannete Lindblom, «fins i tot les vides de sants purament ficticis revelen molt sobre la societat, la religió, la cultura, etc., i sobre la història social i política de l'època».

Afrofeminisme i identitat etnoracial caribenya en el quefer creatiu de La Flor del Tamarindo

Felip González Martínez — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Aquest article pretén problematitzar les connexions del món de l’art i del disseny contemporani amb la pervivència d’una lògica cultural etnocentrista encarnada a partir del quefer creatiu d’Elizabeth Montero, artista afrodominicana coneguda com La Flor del Tamarindo. La seva producció és un punt d’inflexió afrofeminista, decolonial i anticolonial. Per una banda, denuncia el biaix assimilacionista d’una cultura occidental blanquejadora que, des de criteris artístics i estètics occidentals, legitimen una sèrie de valors i validen les obres d’art, establint un sistema de valors canònics. I, per altra banda, prenent el rol de “productora” en termes benjamins (Benjamin, 2003, 11), qüestiona el discurs professionalitzador neocolonial, que no dubta en alteritzar i desacreditar altres imaginaris, mètodes de treball i llenguatges del disseny, allunyats dels paràmetres narratius propis de l'assimilacionisme cultural occidental. Partint d’aquestes lògiques s’analitza la producció de l’artista i la creació afrodescendent per part d’altres exponents residents a Barcelona.

Una troballa insòlita en el mercat de l’art: l’Àlbum postromàntic de Ramon Romaní Puigdengolas (c. 1879-1895)

Santiago Mercader Saavedra — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

L’article dona a conèixer una obra inèdita sortida en el mercat de l’art per ara tot desconeguda: un àlbum postromàntic realitzat i compilat entre el 1879 i el 1895, propietat de Ramon Romaní i Puigdengolas (1846-1898) destacat empresari català, innovador de la indústria paperera i líder de la industrialització a Catalunya de la segona meitat del segle XIX. Va ser membre de la Junta de l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 i va relacionar-se amb personalitats influents com polítics, empressaris, a banda d’artistes, escriptors, etc. El text recull informacions del seu propietari però sobretot aprofundeix en la part gràfica d’aquest interessant exemplar on trobem dibuixos de Marià Fortuny, Eusebi Arnau, Ramon Casas, Josep Masriera, Josep Maria Tamburini, Laureà Barrau, entre altres.

Harun Farocki, el vídeo-assaig i l'ús de la imatge bèl·lica.

Anna Pérez Milán — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Aquest estudi analitza l'obra de Harun Farocki (1944-2014) en el context del gir documental, explorant com el vídeo-assaig qüestiona el poder de les imatges i la instrumentalització política a través de casos d'estudi centrats en el conflicte bèl·lic. A través del muntatge crític i l'ús del vídeo-assaig, Farocki desvetlla les estructures de vigilància, guerra i producció capitalista, evidenciant la manipulació mediàtica i els seus efectes en la percepció col·lectiva. S'hi aborden casos d'estudi com Inextinguishable Fire (1969), Eye/Machine (2000-2003) i Serious Games (2010), on l'artista investiga la relació entre tecnologia, representació i realitat. La seva obra dialoga amb teòrics com Walter Benjamin, Jean-Luc Godard, Hito Steyerl, Georges Didi-Huberman i Okwui Enwezor, abordant el concepte de "política de la veritat" en l'art documental de l'esfera contemporània. A través d'un muntatge tou i l'ús d'imatges operatives, Farocki reconfigura la narrativa visual, incitant a una lectura crítica del poder de les imatges a l'era global.

Crèdits - Índex

Editorial — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Filiberto Montagud, vist i no vist

Francesc Fontbona de Vallescar — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Cecilio Pla: el mateix ambient rural en dues de les seves obres

Mireia Berenguer Amat — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

12 horas con Alfredo Jaar

Anna Pérez Milán — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Nous principis, reptes i enfocaments

Anna Pérez Milán — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Restituir poder y vivificar el mausoleo

Claudio Alvarado Lincopi — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100

Reflexions a l’entorn d’una commemoració

Francesc Quílez Corella — Sat, 01 Feb 2025 00:00:00 +0100