Les obres barroques del Palau Mercader
Paraules clau:
collecting, col·leccionisme, barroc, baroque, pintura, painting, retrat, portraits, Cornellà, el comte de Bell-lloc, the Count of Bell-llocResum
El Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat conserva una col·lecció heterogèniade pintura. Una col·lecció desconeguda pel gran públic però també per als investigadorsi que reuneix obres del segle XVI al XX. El present article se centra en una sèrie depintures d’època barroca que van entrar a formar part de la col·lecció durant la segonameitat del segle XIX, gràcies a la voluntat del comte de Bell-lloc, Joaquim de Mercader.
Descàrregues
Referències
Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos; catálogo ilustrado, 1910, Barcelona, Imp. de Henrich y Cª.
La Renaixensa, «La festa de sant Pere en lo castell de Belloch», any 7, núm. 7 Barcelona, 30-VII-1877, p. 56-63.
Mercader i de Bell-lloc, Joaquim de (1870), Historia de las capillas de los santos apóstoles Pedro y Pablo que hoy existen en el castillo de Belloch situado en el Vallés por su actual posesor el Iltre. Sr. D. Joaquín de Mercader Belloch, Conde de Belloch, Barcelona, Imprenta de libros Obradors y P. Sulé.
Lebrun, Jean-Baptiste-Pierre (1783). Galerie des peintres flamands, hollandais et allemands : ouvrage enrichi de deux cent une planches gravées d’après les meilleurs tableaux de ces maîtres, par les plus habiles artistes de France, de Hollande et d’Allemagne avec un texte explicatif, París, Gros-Chenet.
Alcolea, Santiago (1959-1960), «La pintura en Barcelona en el siglo XVIII (I)», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Alcolea, Santiago (1961-1962), «La pintura en Barcelona en el siglo XVIII (II)», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Amat i de Cortada, Rafael (1987), Calaix de sastre, en què s’explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l’autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres, v.I. (1769-1791), Barcelona, Curial.
Brejon de Lavergnée, Arnauld, ed. (1970). Le siècle de Rembrandt : tableaux hollandais des collections publiques françaises: Musée du Petit Palais, 17 novembre 1970 - 15 février 1971, París, Réunion des Musées Nationaux.
Ballart Hernández, Ester (1987), Pere Pau Montañà, 1749-1803, pintor : segon director de l’Escola Gratuita de Dibuix, Barcelona, Universitat de Barcelona.
Campabadal Bertran, Mireia (2006), La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Casanovas, Montse; Loran, Margarida; Plans, Anna (2007), De Joaquim de Mercader i Belloch a Paulina Pozzali Crotti, dues generacions que il·lustren l’evolució de l’aristocràcia catalana de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX, Projecte d’investigació inèdit, dipositat al Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
Costa, Maria-Mercè (1974), «Les dames nobles de Jonqueres», II Col·loqui d’Història del monaquisme català: Sant Joan de les Abadesses 1970, Poblet : Abadia, p. 253-255.
Fernández Trabal, Josep (2008), «El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc», Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11.
Fluvià i Escorsa, Armand de (2003). «Naturalesa jurídica de la baronia de Rocafort de Queralt», Paratge, núm. 15, p. 61-65.
Fontbona, Francesc (2009), Les joies dels nostres museus: art en els museus locals de la província de Barcelona, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Foucart, Jacques, coord. (2009), Catalogue des peintures flamandes et hollandaises du Musée du Louvre. París, Gallimard, Musée du Louvre Éditions.
González-Palacios, Alvar (1984), Il Tempio del Gusto. Li arti decorative a Italia fra il classicismi ed il Barocco. Roma e il Regno delle due Sicilie, Milà, Longanesi, p. 223-231.
Martínez Leiva, Glòria (2013), «El exilio de la reina viuda Mariana de Neoburgo y la configuración de un nuevo retrato aúlico», Actas Carlos II y el Arte de su tiempo», Madrid, Fundación Universitaria Española, p. 219-256.
Mateos Rusillo, Santos M. (2007), La valoració, preservació i comunicació del patrimoni històric a Catalunya durant el segle XX. El cas de Cornellà de Llobregat, Cornellà de Llobregat, L’Avenç.
Minguet i Batllori, Joan M. (1988), «Primera aproximació al fons pictòric del Palau Mercader», Baix Llobregat: Butlletí del centre d’Estudis Comarcals, núm. 15, p. 4-6.
Minguet i Batllori, Joan M. (1991), «El Palau Mercader i el seu fons pictòric», Cornellà, una ciutat, Ajuntament de Cornellà de Llobregat, p. 47-49.
Miralpeix, Francesc (2004), Antoni Viladomat i Mananlt (1678-1755). Biografia i catàleg crític, Girona, Universitat de Girona.
Miralpeix, Francesc (2014), Antoni Viladomat i Mananlt (1678-1755). Vida i obra, Girona, Museu d’Art de Girona.
Mirimonde, Albert Pomme de (1962-1963). «La musique dans les ouvres hollandaises du Louvre, I. Fêtes et scènes de genre», La revue du Louvre et des musées de France, París, p.123-138.
Quílez, Francesc (1998-1999), «A l’entorn de l’activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona», Locus Amoenus, núm. 4, p. 201-217.
Subirana, Rosa Maria, Triadó, Joan-Ramon (2008), «Art, Història i Ideologia. Programes de les cases i palaus barcelonins al segle XVIII», Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 28, p. 503-550.
Subirana, Rosa Maria, Triadó, Joan-Ramon (2011), «Recuperació econòmica i producció artística. La decoració mural de les cases i palaus barcelonins al darrer terç del segle XVIII», Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII, Barcelona, ACAF/ART Llibres, Universitat de Barcelona.
Torres i Tilló, Santi (2012), Pintura catalana del Barroc: l’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Vila Carabasa, Josep Maria (1992), Estudi de les fonts documentals de Can Mercader de Cornellà, Barcelona, Diputació de Barcelona, Àrea de Cooperació, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, p. 259-266.
