Les pintures de Joaquim Mir a la Casa Trinxet, novament
DOI:
https://doi.org/10.56349/emblecat.180Paraules clau:
Joaquim Trinxet, Casa Trinxet, Avelino Trinxet, pintura catalana del segle XXResum
El present estudi torna a la casa Trinxet per aportar nova informació sobre les pintures que estaven a les golfes i les teles que ornamentaven el menjador. Les pintures de les golfes van estar subjectes al contracte entre Joaquim Mir i el seu oncle, Avelino Trinxet, a partir de 1900 i liquidat entorn l’any 1917, el qual dona a conèixer el paper que jugà l’oncle. Les enormes pintures del menjador van ser desmantellades i quarterades per a ser posades a la venda l’any 1968, quan es produí l’enderroc de la casa. En ambdós casos es tracta de fer un seguiment del destí d’aquestes pintures.
Descàrregues
Referències
Casella, Raimon (1901), «Cosas d’Art», La Veu de Catalunya, Pàgina artística, Barcelona, 19 d’octubre de 1901.
Cirici i Pellicer, Alexandre (1951), El arte modernista catalán, Barcelona, p.11.
Cortés, Joan (1966), «Barcelona, en trance de ver desaparecer otra joya de su época modernista », La Vanguardia Española, 2 de març de 1966.
Mastierra, Pascual, «La casa Trinxet, obra maestra del modernismo catalán, en peligro», Tele-Expres, 19 de març de 1966.
Opisso, R, (s.d.), «Mir en el Mesón de “Los cuatro gatos” Mundillo de auténtica bohemia como sal de una época curiosa» transcripció de la publicació a Solidaridad Nacional en Exposición - Homenaje a Joaquin Mir. Selección de artículos y reportajes (cat.exp.), Barcelona, Ed. Syra, 1950, p.16-19.
Opisso, R, (s.d.), «El pintor y su obra. Joaquín Mir “La catedral de los pobres”» transcripció de la publicació a El Correo Catalán en Exposición - Homenaje a Joaquin Mir. Selección de artículos y reportajes (cat.exp.), Barcelona, Ed. Syra, 1950, p. 20-24.
Pinzell, «El cordó», Pèl &Ploma, Barcelona, octubre de 1901, III, p.81.
Pla, Josep (1944), El pintor Joaquín Mir, Barcelona, Destino, p.115-119.
Rusiñol, Santiago, «Cartes desde el Molino» (facsímil 1890-1892, publicat per La Vanguardia, 1894), editat en el centenari del naixement de Rusiñol pel Consorci del Patrimoni de Sitges, estiu 2017.
Rusiñol, Santiago, L’Auca del señor Esteve (1907), Barcelona, Editorial Selecta, desena edició, 1973.
Rusiñol de Planas, Maria (1950), Santiago Rusiñol vist per la seva filla, Barcelona, Aedos, 1950, p. 87 i ss.
Ainaud de Lasarte, Joan (1972), Joaquín Mir (1873-1940), Barcelona, Museu d’Art Modern de Barcelona, Parc de la Ciutadella, Ajuntament de Barcelona, maig-juny.
Camps, T. (1999), «La relació de mecenatge entre l’industrial Avelino Trinxet i el pintor Joaquim Mir», Miscel·lània a Joan Ainaud, v. II, Abadia de Montserrat, p. 219-224.
Marfany, Joan Lluis (1975), Aspectes del Modernismo, Barcelona, editorial Curial, p. 21.
Jardí, Enric (1971), Joaquín Mir (1873-1940). Exposición Antológica, Madrid, Biblioteca Nacional, Salas de Exposiciones de la Dirección General de Bellas Artes, juny 1971.
Joaquim Mir: cinquanta anys després (cat.exp.) Barcelona, Banco Bilbao Vizcaya, novembre, 1990.
Joaquim Mir al camp de Tarragona, 1906-1914 (cat.exp.) Barcelona, Sala Sant Jaume de la Fundació La Caixa, 14 de maig – 22 de juny de 1991.
Joaquim Mir, itinerari vital (cat.exp.), Centres Culturals de la Fundació La Caixa, Palma de Mallorca, 3 de desembre de 1997 – 25 de gener de 1998; Lleida, 6 de febrer- 8 de març de 1998; Girona, 18 de març-19 d’abril de 1998.
Joaquim Mir, Mallorca i altres paisatges (cat.exp.), Girona, Fundació Caixa de Girona, 27 de maig - 4 de juliol 2004.
Joaquim Mir 1873-1940 (cat.exp.), Madrid, Fundación cultural Mapfre Vida, 11 novembre 2004-16 gener 2005.
Joaquim Mir 1873-1940 (cat.exp. Mapfre 2004), Museu de Montserrat, 4 de febrer – 3 d’abril 2005.
Joaquim Mir a Vilanova (cat.exp.) Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 14 de desembre de 2006 -1 d’abril 2007.
Joaquim Mir: antològica 1873-1940 (cat.exp.) Barcelona, Obra social La Caixa, 2009.
