¿Avant o après la pose? Nota mínima sobre la policromia  d’una clau de volta

Jacobo Vidal Franquet

doi:10.56349/emblecat.194

Autors/ores

Jacobo Vidal Franquet Universitat de Barcelona – IRCVM https://orcid.org/0000-0003-4638-0937

DOI:

https://doi.org/10.56349/emblecat.194

Paraules clau:

Clau de volta, Policromia, Catedral de Tortosa, Art gótic

Resum

Anàlisi específica i contextual sobre la decoració policromada d’una clau de volta, concretament la del primer tram de la nau de la catedral de Tortosa. Les fonts documentals consultades i la comparativa amb altres decoracions policromades han permès desentrellar quin fou el seu procés pictòric.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Almuni, Victòria (2007), La catedral de Tortosa als segles del gòtic, Benicarló, Onada.

Almuni, Victòria; Lluís, Josep (2000), Sancta Maria Dertosae, Tortosa, Capítol de Santa Maria.

Bassegoda, Joan (1973), La catedral de Barcelona: su restauración, 1968-1972, Barcelona, Editores técnicos asociados.

Carrassón, Ana (2016). «El dibujo preparatorio en las techumbres gótico medievales (siglos XIII-XV)», Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica (1350-1500), Madrid, La Ergástula, p. 259-287.

Carreras Candi, Francesc (1913-1914), «Les obres de la catedral de Barcelona, 1298-1445», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7/49-56.

Company, Ximo, et al. (2005), Documents de la pintura valenciana (1238-1400), vol. I, València, Publicacions de la Universitat de València.

Domenge, Joan (2010), «La construcción de la catedral de Mallorca entre 1400 y 1460: l’obra de les dues arcades majós», Arquitectura en construcción en Europa en época medieval y moderna, València, Publicacions de la Universitat de València, p. 147-186.

Domenge, Joan; Conejo, Antoni (2007), «Charpente et décor», Forêts alpines et charpentes de Méditerranée, Gap, Éditions du Fourmel, p. 232-243.

Domenge, Joan; Vidal, Jacobo (2011), «Documents relatifs à la décoration picturale des plafonds dans la Couronne d’Aragon (1313-1515)», Aux sources des plafonds paints médiévaux. Provance, Languedoc, Catalogne, Capestang, RCPPM, p. 177-217.

Domenge, Joan; Vidal, Jacobo (2013); «Construir i decorar un teginat: del document a l’obra», Quaderns del Museu Episcopal de Vic, VI, p. 9-46.

Fachechi, Grazia Maria (2014), «Quando le cattedrali non erano bianche: uso e funzione del colore nell’architettura sacra medievale», Il mito del biancho in architettura, Macerata, Quodlibet, p. 85-113.

Garcia Figueras, Maria (2001), La fàbrica de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista de valls. Construcció i estudi arquitectònic, Valls, Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Gómez Urdáñez, Carmen (coord.) (2013), Sobre el color en el acabado de la arquitectura histórica, Saragossa, Prensas universitarias de Zaragoza.

Gómez Urdáñez, Carmen (2019), «El enriquecimiento de la fábrica de la catedral de Santa María de la Huerta de Tarazona. Las claves de bóveda figurativas de la nave (siglo XIV)», Ars & renovatio, 7, p. 278-298.

Granero, Xènia (2019), «Trabajos en altura: las claves de bóveda como objeto de estudio», Una mirada enlaire... Sostres, teginats i voltes: construcció, història, conservació, Barcelona, Patrimoni 2.0, p. 53-72.

Hulbert, Anna (1998), «English fourteenth-century interior polychromy: manuscript sources and workshop practice at Exeter Cathedral», Studies in Conservation, 43/1, p. 35-39.

La couleur et la pierre. Polychromie des portails gothiques, París, Picard, 2002. 24

Hilari (2017), Art a la catedral de Tortosa, II, Tortosa, Exposició permanent de Santa Maria de Tortosa, Ajuntament de Tortosa.

Madurell, Josep Maria (1972), «Art antic a la cartoixa de Montalegre», II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català, Poblet, Abadia de Poblet, p. 231-244.

Maspoch, Mònica (2005), «La decoració dels teginats», L’art gòtic a Catalunya. Pintura, 1. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, p. 72-76.

Maspoch, Mònica (2009), «La decoració d’enteixinats medievals a Barcelona: alguns exemples, estat de la qüestió i particularitats», El Trecento en obres. Art de Catalunya i art d’Europa al segle XIV, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 355-362.

Rabanaque, Emilio, et al. (1981), El artesonado de la catedral de Teruel, Saragossa, Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja.

Ribas, Frederic (1976), «La Cartoixa de Montalegre al segle XV», Stvdia Monastica, 18, p. 379-432.

Rivas, Jorge (2008), Policromías sobre piedra en el contexto de la Europa medieval: aspectos históricos y tecnológicos, tesi doctoral, UCM.

Rivas, Jorge (2011), «Los colores del medievo. Policromías sobre piedra en la escultura y la arquitectura», Bellas Artes, 9, p. 15-34.

Sinclair, Eddie (1995), «The Polychromy of Exeter and Salisbury Cathedrals: a Preliminary Comparison», Historical Painting Techniques, Materials and Studio Practice, Leiden, The J. Paul Getty Trust, p. 105-110.

Valkeneers, Prisca (2012-2013), «The Decoration in God’s House. Late Gothic Vault Painting in the Duchy of Brabant», Gentse bijdragen tot de Interieurgeschiedenis, 38, p. 103-119.

Valls, Mar (2021), Cels pintats en les arquitectures de la Corona d’Aragó: sobre els repertoris iconogràfics dels regnes de València i Mallorca (segles XIII-XV), tesi doctoral, Tarragona, URV.

Vidal, Jacobo (2016), «La catedral tardogótica de Tortosa», Arquitectos tardogóticos en la encrucijada, Sevilla, Universidad de Sevilla, p. 137-150.