Una troballa insòlita en el mercat de l’art: l’Àlbum postromàntic de Ramon Romaní Puigdengolas (c. 1879-1895)

Santiago Mercader Saavedra

doi:10.56349/emblecat.248

Autors/ores

Santiago Mercader Saavedra Doctor en Història de l’Art - Investigador independent. https://orcid.org/0009-0002-0305-5026

DOI:

https://doi.org/10.56349/emblecat.248

Paraules clau:

Ramon Romaní i Puigdengolas, Àlbum romàntic, segle XIX, art català, col·leccionisme, modernisme, paper, dibuix, pintura, Marià Fortuny, Eusebi Arnau

Resum

L’article dona a conèixer una obra inèdita sortida en el mercat de l’art per ara tot desconeguda: un àlbum postromàntic realitzat i compilat entre el 1879 i el 1895, propietat de Ramon Romaní i Puigdengolas (1846-1898) destacat empresari català, innovador de la indústria paperera i líder de la industrialització a Catalunya de la segona meitat del segle XIX. Va ser membre de la Junta de l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 i va relacionar-se amb personalitats influents com polítics, empressaris, a banda d’artistes, escriptors, etc. El text recull informacions del seu propietari però sobretot aprofundeix en la part gràfica d’aquest interessant exemplar on trobem dibuixos de Marià Fortuny, Eusebi Arnau, Ramon Casas, Josep Masriera, Josep Maria Tamburini, Laureà Barrau, entre altres.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Santiago Mercader Saavedra, Doctor en Història de l’Art - Investigador independent.

Santiago Mercader Saavedra és doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat un postgrau en peritatge, comerç i conservació de l’art i del llibre a la Universitat Pompeu Fabra (2004). Durant els anys de becari al Departament d’Història de l’Art de l’època moderna de la Universitat de Barcelona, ha impartit docència, i fou professor associat el 2008. En aquest centre ha estat membre dels grups de recerca: «Archivo Crítico y Analítico de las Fuentes Bibliográficas, Documentales, Icónicas y Materiales del Arte, la Arquitectura y el Urbanismo en Cataluña en la Época de los Austrias» (ACAF/ART), sota la direcció de Joan Sureda, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (2006-2010), i membre del grup emergent «Art i religió a Catalunya. L’impacte de la Contrareforma en l’arquitectura i les arts visuals», sota la direcció de Sílvia Canalda, pel Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (2005-2012). Del 2007 al 2020 ha treballat a la galeria-antiquari de Barcelona Palau Antiguitats on, entre altres coses, ha exercit tasques de documentalista i coordinador del Gabinet d’Arts Gràfiques, especialitzat en dibuix i gravat. Aquí ha co-comisariat prop d'una vintenta d'exposicions, de les quals destaquen les retrospectives dedicades a artistes com ara Marià Fortuny, Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina, Joaquim Torres-García, Francisco de Goya, Ismael Smith, entre d'altres, així com exposicions de diversos temes: al voltant de l'art efímer, sobre el grotesc i la transformació, la Constitució de 1812, els dibuixos de la col·lecció de Miguel Martí Esteve, els mestres del gravat italià, sobre la Lluna i la dona, la pràctica artística a les Acadèmies, entre d’altres.

Referències

Bibliografia

Boada, A. (1974), «Verdaguer i els seus amics de la comarca de l’Anoia», a Miscellanea Aqualatensia, Núm. 2, p. 296.

Creus Esther R., Romaní Puigdengolas, R. (1900), Biografia, Tipografia Española, Barcelona.

Coll, I. (2001), Diccionario de Mujeres Pintoras en la España del siglo XIX, Centaure Groc, Sant Sadurní d’Anoia.

Dalmau, A. (2013), «La maçoneria a Igualada: la lògia Jespus, núm. 73 (1889-1896?)», a Miscellania Aqualatènsia, Núm. 15, p. 173-202.

Diccionario Ràfols de Artistas de Cataluña, Baleares y Valencia, Edicions Catalanes, (1951-1954), 1980, varis volums.

Marín Silvestre, M. (1993), Eusebi Arnau Mascort (1863-1933), tesi doctoral, dirigida per Isabel Coll, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Marín Silvestre, M. (2006). Eusebi Arnau Mascort, Gent Nostra, Infiesta (ed.), Barcelona.

Montmany, A., Navarro, M., Tort, M., Fontbona F. (dir.), (1999). Repertori d’Exposicions individuals d’art a Catalunya (fins l’any 1938), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.

Ramon Casas. Catàleg complet. Gothsland, Galeria d’art, Volum 1, Barcelona, 2018.

Recursos Digitals

«Alexandre de Riquer i els àlbums romàntics». Biblioteca de Catalunya. Homenatge a Alexandre de Riquer, 2020. Iris Torregrossa. Unitat de Bibliografia. Secció de Manuscrits. https://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Alexandre-de-Riquer-i-els-albums- romantics

«Els Àlbums romàntics». Biblioteca de Catalunya. Exposició: 24/10/2022 al 01/12/2022 a L’Espai zero. Comissariada per Lourdes Martín i Iris Torregrossa. Unitat de Bibliografia. Secció de Manuscrits. https://www.bnc.cat/cat/Visita-ns/Exposicions/Albums-romantics

«Els Romaní. Joan Romaní i els seus successors», Enciclopèdia catalana. Portal digital. (Abril 2024). https://www.enciclopedia.cat/fabriques-i-empresaris/els-romani

Gutiérrez i Poch, M. (2011), «Ramon Romaní i Puigdengolas (1846-1898): Paperer, empresari i historiador», a Miscellanea Aqualatensia, Núm. 14, p. 135-183.

https://raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/258080

Gutiérrez i Poch, M. (2008) «Redes en la génesis y desarrollo de un distrito papelero catalán: el caso de Capellades (siglo XIX)», a Investigaciones De Historia Económica, 4 (10), p. 69-96.

https://doi.org/10.1016/S1698-6989(08)70137-1 DOI: https://doi.org/10.1016/S1698-6989(08)70137-1