Un bust-retrat de Ramon Amadeu: Ismael Smith i la decoració del Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona (1910)
Paraules clau:
Ismael Smith, Ramon Amadeu, Escultura, Noucentisme, Ramón Amadeu, Sculpture, NoucentismResum
Resum:
L’any 1910 la Junta de Museus decidí decorar les noves ales laterals del vell Arsenal de la Ciutadella, reconvertit feia poc en Museu d’Art, amb vint-i-vuit busts que representaven els artistes més destacats de la història de l’art català. En aquest article analitzarem la gestació del projecte i ens centrarem en un dels busts, el de Ramon Amadeu, destacant els motius que propiciaren aquest encàrrec. Paral·lelament, també ens referirem a l’autor de l’escultura, Ismael Smith, un dels artistes més singulars i personals del nostre país, figura sovint oblidada per la historiografia catalana i que aquí reivindiquem.
Descàrregues
Referències
Bofarull i Sans, C. (1906), «Los pessebres del Amadeu d’Olot. Figures de la col·lecció de la Sra. Vda.
Bulbena», Ilustració Catalana: periódich desenal, artístich, literari i científich, vol. 4, núm. 186, p. 806-810.
Casellas, R. (1906), «Ismael Smith esculptor-caricaturista», La Veu de Catalunya (edició vespre), Madrid, 22 de juliol de 1906, p. 1-2.
Casellas, R. (1910), «Un Gremi, un Misteri y un Artista», La Veu de Catalunya (Pàgina Artística), núm. 16, Barcelona, 7 d’abril de 1910, p. 3.
Folch i Torres, J. M. (1912), «Les noves ales del Museu, y el vell Palau de la Industria», La Veu de Catalunya (Pàgina Artística), núm. 114, Barcelona, 22 de febrer de 1912.
Olite, J. De (1888), «La vida barcelonesa. Revista de Bellas Artes. La escultura decorativa en los Palacios de la Exposición», La Vanguardia, núm. 112, Barcelona, 8 de març de 1888, p. 2-3.
Alcolea i Gil, S. (1992-1993), Ramon Amadeu (1745-1821), Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa.
Anuario. Asociación de arquitectos de Cataluña (1917), Barcelona, Associació d’Arquitectes de Catalunya.
Arranz, M.; Grau, R.; López, M. (2000), El Parc de la Ciutadella. Una visió històrica, Barcelona, L’Avenç.
Barey, A. (1980), «III. El Parc de la Ciutadella, símbol catalanista», Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 138, p. 27-36.
Bohigas Tarragó, P. (1936), Rememoraciones barcelonesas, Barcelona.
Boronat i Trill, M. J. (1999), La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bulbena Estrany, E. (1927), Ramon Amadeu. Maestro imaginero catalán de los siglos XVIII y XIX, Barcelona, Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País.
Bulbena Estrany, E. (1945), «El bicentenario del nacimiento de Ramón Amadeu», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (Separata), Barcelona, Seix Barral.
Comas, R. N. (1897a), «Ensaig biografich-crítich del esculptor barceloní Ramon Amadeu», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any VII, núm. 30, p. 209-214.
Comas, R. N. (1897b), «Ensaig biografich-crítich del esculptor barceloní Ramon Amadeu», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any VII, núm. 31, p. 225-235.
Cuaderno de París (2001), Madrid, Fundación Cultural Mapfre.
De Tera, E. (2010), «Un escultor oblidat: Eduard B. Alentorn (1855-1920)», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, XXIII-XXIV, p. 133-152.
D’Ors, E. (1996), Glosari 1906-1907 (edició de Xavier Pla), Barcelona, Quaderns Crema.
Duran i Sanpere, A. (1975) «Ramon Amadeu, escultor i costumista», Barcelona i la seva història. Volum III. L’art i la cultura, Barcelona, Curial.
Fabre, J.; Huertas, J. M.; Bohigas, P. (1984), Monuments de Barcelona, Barcelona, L’Avenç.
Fontbona, F. (2003), «La imagen de Barcelona a través de la escultura pública», Historia y política a través de la escultura pública, Zaragoza, Institución “Fernando el Católico”, p. 89-101.
Fontbona, F. (2009), «Ismael Smith», Miquel Utrillo i les arts, Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges.
Fuentes Milà, S. (2013), «El Palacio de Bellas Artes de Barcelona: el eclecticismo solemne como sede de col·lecciones», Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX, Gijón, Trea, p. 137-172.
García-Herraiz, E. (2007), Ismael Smith i Marí, Cerdanyola, Museu d’Art de Cerdanyola.
García Martín, M. (1985), Estatuària pública de Barcelona vol. 2, Barcelona, Catalana de Gas y Electricidad S.A.
García-Portugués, E. (2007), José Nicolás de Azara i la seva repercussió en l’àmbit artístic català, Barcelona, Universitat de Barcelona – Departament d’Història de l’Art (Tesi Doctoral).
Ismael Smith. Precursor del Noucentisme. Escultures, dibuixos i gravats (1989), Barcelona, Sala d’Art Artur Ramon.
Ismael Smith, reivindicat (2005), Caldes d’Estrac, Fundació Palau; Diputació de Barcelona; Ajuntament de Caldes d’Estrac; Fundació Caixa Catalunya; Xarxa de Museus Locals.
Maragall, J. A. (1975), Història de la Sala Parés, Barcelona, Selecta.
March, E. (2005), «VIII: El Museu», El palau del Parlament, Barcelona, Parlament de Catalunya; Lunwerg.
Martinell, C. (1945), «El escultor Amadeu. Su formación y su obra. Ensayo crítico», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. III-3, p. 157- 188.
Museo de Arte Decorativo y Arqueológico. Guía-Catálogo (1930), Barcelona, Junta de Museos de Barcelona; Imprenta Elzeviriana.
Rodríguez Codolà, M. (1907-1908), «Un maestro imaginero. Ramon Amadeu», Revista Cataluña, desembre de 1907 i març de 1908.
Santos Torroella, R. (1989), «Ismael Smith, redescubierto», ABC (ABC de las artes), Madrid, 7 de desembre de 1989, p. 119.
Subirachs i Burganya, J. (1994), L’escultura del segle XIX a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Triadó, J. R. (2005), «VII: El Palau Reial», El palau del Parlament, Barcelona, Parlament de Catalunya; Lunwerg.
Yeguas i Gassó, J. (2012-2013), Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814), Olot, Museu dels Sants.
