Kif, Magrib i Orientalisme: El cannabis i els pintors dels Països Catalans (1860-1909)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.56349/emblecat.235

Paraules clau:

Art orientalista, Art català, Països Catalans, cannabis, Marroc, pintura

Resum

Una visió del consum i la cultura del cànnabis al Marroc entre els anys 1860 i 1909 a partir de testimonis gràfics de pintors dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) que reflecteixen la tradició del seu ús a la societat magribina. Les obres d'aquests artistes, que van viatjar al  i van plasmar les visions personals, es van convertir en uns importants testimonis del consum de cànnabis –i també d'opi– al segle xix com un component central –no anecdòtic ni marginal– d'aquesta cultura i van participar d'una manera decisiva en la conformació de la imatge de la societat magribina a Espanya. Aquest estudi pioner també mostra la integració de la parafernàlia usada per consumir-la com a attrezzo d'un «orientalisme de saló» practicat per pintors que mai van viatjar al Magrib, però que van integrar aquesta tendència a la seva obra.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Albert Arnavat Carballido, Universidad Técnica del Norte (UTN)

Docent investigador titular a la Universidad Técnica del Norte (Equador). Doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona ha estat professor a la Universitat Rovira i Virgili. Especialista en recerca històrica i en comissariat d'exposicions, les seves línies de recerca abasten les relacions de la història i la imatge, la publicitat i el disseny gràfic. Els resultats dels seus projectes de recerca han estat editats en llibres i revistes especialitzades. Ha col·laborat amb museus i altres institucions culturals i ha format part d'equips interdisciplinaris de recerca de diverses universitats europees i americanes. Ha exercit de dissenyador, publicista i assessor de comunicació especialitzat en projectes editorials. Ha publicat més de 50 llibres i catàlegs de temes històrics, publicitaris i artístics. Ha dissenyat campanyes, marques i cartells per a empreses i institucions.

Referències

Alloula, M. (1986): The colonial harem. Minnesota: University of Minnesota Press. DOI: https://doi.org/10.5749/j.ctttth83

Arama, M. (1991): Itinéraires marocains. Regards de peintres, París: Éditions du Jaguar, p.41.

– (2018), Maroc, le royaume des peintres. Casablanca, Le croisée des chemins.

Arias, E. (2007), «La visión de Marruecos a través de la pintura orientalista española», Imágenes coloniales de Marruecos en España. Mélanges de la Casa de Velázquez, 37-1, 13-37. https://doi.org/ 10.4000/mcv.2821. DOI: https://doi.org/10.4000/mcv.2821

Arias, E. et al. (1988), Pintura orientalista española (1930/1930), Madrid, Fundación Banco Exterior.

Arnavat, A. (2001), «Catalunya i el Marroc al segle xix. Visions d’història cultural», en Carbonell [dir.], Visiones del Al-Maghrib. Pintores catalanes ochocentistas, Barcelona, Institut Català de la Mediterrània-Lunwerg.

Arnavat, A. (2010-2011), «El Cannabis y los viajeros españoles en Marruecos: Kif y orientalismo (1550-1912)», Cuadernos del Archivo Central de Ceuta, núm. 19, p. 67-126.

Arnavat, A. (2024), Kif y Orientalismo: el cannabis y los viajeros y pintores españoles en Marruecos, 1803-1912. Ibarra, Editorial Universidad Técnica del Norte.

Arnavat, A.; Barrón, S., Usó, J.C. [2024, en prensa], El Oriente humeante. El consumo de opio y cannabis en las revistas ilustradas españolas (1836-1909).

Barrón, S. (2015), «Paraísos artificiales. La imagen drogada en la pintura europea del entre siglos XIX-XX», València, Universitat de València. Tesis doctoral.

Barón, J. (coord.) (2017), Fortuny (1838-1874), Madrid, Museo Nacional del Prado.

Bonet, V. (1998), José Benlliure Gil (1855-1937). El oficio de pintor. València, Ajuntament de València.

Bowles, P. (1977), «Kif. Prólogo y compendio de términos», en G. Andrews & S. Vinkenoog, [eds.], El libro de la Yerba. Barcelona, Anagrama, p. 144-145.

BruneL, R. (1955), Le monachisme errant dans l’Islam: Sidi Heddi et les Heddawa, Paris, Institut des Hautes Études Marocaines, vol. XLVIII.

Burton, R. [1857] (1985), Mi peregrinación a Medina y la Meca, Barcelona, Laertes.

Cano, E. (2023), «Mariano Fortuny y Marsal (1838–1874) y la fotografía», IV Jornadas sobre Investigación en Historia de la Fotografía 1839-1939: Un siglo de fotografía. Zaragoza, Inst. Fernando el Católico, p. 63-72.

Carbonell, J. À. (1997), Marià Fortuny. Dibuixos i gravats al Museu Comarcal de Reus, Barcelona, Lunwerg.

– (1998), «Les arts plástiques al Reus del canvi de segle», en Albert Arnavat (dir.), Reus 1900, segona ciutat de Catalunya. Reus, Fundació “la Caixa” - Ajuntament de Reus.

– (1999), Marià Fortuny i la descoberta d’Àfrica, Tarragona, Diputació de Tarragona-Columna.

– (2003), «Marià Fortuny, orientalista», en Mercè Doñate, Cristina Mendoza, Francesc Quílez, Fortuny (1838-1874), Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya.

– (2005), Orientalisme L’Al-Maghrib i els pintors del segle XIX, Reus, Pragma ed.

– (2013a), Josep Tapiró, el pintor de Tànger, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, p. 13-21.

– (2013b), «Los retratos de Tapiró del Museo del Prado», Boletín del Museo del Prado, XXXI, n.49, p. 130-142.

– (2015), «Fortuny y Tapiró. La pintura de tema magrebí en el contexto orientalista internacional», en Camins del sud. El Marroc i l’orientalisme peninsular, Barcelona, IEmed.

– (2021), «Sufismo y devoción popular en la pintura tangerina de Josep Tapiró Baró (Reus 1836-Tánger 1913): Los bustos de santones y La fiesta de los issawa», Ars Bilduma, (11). doi: 10.1387/ars-bilduma.22530. DOI: https://doi.org/10.1387/ars-bilduma.22530

González, C.; Martí, M. (1989), Mariano Fortuny Marsal 1838-1874. II vols. Barcelona, Ed. Catalanes-Diccionari Ràfols.

De luca, S. (ed.) (2021), «La aventura pictórica tangerina», Sures, Tánger.

Díaz, P. (1980), «Estudio de la obra de Enrique Simonet Lombardo», Revista Jábega, n. 30, Diputación de Málaga.

Dizy, E. (1997), Los orientalistas de la Escuela Española, París, ACR Éd.

Fontbona, F. (1990), «Africanismo y Orientalismo en la renovación de la pintura catalana moderna», Awrâq, Anejo, vol. XI, Madrid, p.105-127.

González, J.A. (coord.) (2006), El orientalismo desde el sur. Barcelona, Anthropos.

Hatim, R. (1990), «Marruecos, mito y realidad. El Oriente y el Rif», Awrâq. Anejo vol. XI, Madrid, p. 131-148.

Hopkins, C. (2017), «The Politics of Spanish Orientalism: Distance and Proximity in Tapiró and Bertuchi», Art in Translation, vol. 9, no. 1, p. 134-167. DOI: https://doi.org/10.1080/17561310.2017.1309927

Iriarte, Ch. (1875), «Fortuny», L’Art. Revue Hebdomadaire Ilustreé. París, p. 366.

Jebrouni, R. (2018), «Tánger en la pintura española», Aljamía, n.º 29, p. 12-31.

Litvak, L. (1985), El jardín de Alá. Temas del exotismo musulmán en España, 1880-1913, Granada, Don Quijote.

– (1990), «Exotismo del Oriente musulmán fin de siglo», Awrâq, anejo vol. XI, Madrid, 1990, p.73-103.

Marín, M. (1996), «Un encuentro colonial, viajeros españoles en Marruecos (1860-1912)», Hispania, LV/I, n. 192, Madrid, p. 93-114. DOI: https://doi.org/10.3989/hispania.1996.v56.i192.753

– (2015), Testigos coloniales, españoles en Marruecos (1860-1956), Barcelona, Bellaterra.

Martín, E. (1999), «Imágenes del Protectorado de Marruecos en la pintura, el grabado, el dibujo, la fotografía y el cine», en España y Marruecos (1912-1956), Discursos geográficos e intervención territorial, Lleida, Milenio, p. 377-399.

– (2002), La imagen del magrebí en España, una perspectiva histórica. Barcelona, Edicions Bellaterra.

Martín-Márquez, S. (2001), «‘Here’s Spain Looking at You’, Shifting Perspectives on North African Otherness in Galdós and Fortuny», Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 5, p. 9-26. University of Arizona. DOI: https://doi.org/10.1353/hcs.2011.0105

– (2003), «Hibridez y modernidad en la obra de Marià Fortuny: El desnudo des-orientado y los retratos de Carmen», Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, Vol 7, p. 83-90. DOI: https://doi.org/10.1353/hcs.2011.0197

– (2011), Desorientaciones. El colonialismo español en África y la performance de identidad. Barcelona, Ed. Bellaterra.

Martínez Muñiz, P. (2020), El orientalismo en la fotografía del siglo XIX. La experiencia del viaje a Oriente. Madrid, Universidad Complutense de Madrid.

Moja y Bolivar, F. (30-V-1879), «La pintura española en Roma», Ilustración Española y Americana, suplemento nº XX: 367.

Morales, V. (1993), «Especificidad africanista del orientalismo español (1850-1930)», en España y mundo árabe: Imágenes cruzadas. Madrid, Agencia Española de Cooperación Internacional, p. 57-71.

Moreno, L., Quílez, F. (ed.) (2019), Fantasía árabe. Pintura orientalista en España (1860-1900). Málaga, Fundación Palacio de Villalón.

Peltre, Ch. (2004), Orientalism, Paris, Terrail.

– (2005), Orientalism in Art, New York, Abbeville Press.

– (2018), Les Orientalistes, Paris, Hazan.

Peltre, Ch.; Gigord, P. (2018), Le voyage en Afrique du Nord, Images

et mirages d’un tourisme, Paris, Bleu autor.

Robinson, R. (1999), El gran libro del cannabis, México, ITI.

Said, E. (2002) [1978], Orientalismo. Madrid, Debate.

Sauret, T. (2010), Enrique Simonet y Lombardo (Valencia, 1866–Madrid,1927). Formación y madurez. Málaga, MUPAM.

Thornton, L. (1994), The Orientalist. Painter-travellers, 1828-1908. Paris, ACR Edition.

– (1994b), Women as Portrayed in Orientalist Painting. Paris, ACR Edition.

Usó, J.C. (1996), Drogas y cultura de masas. (España 1855-1995), Madrid, Taurus.

Villalonga, P. (1984), «El pintor Antonio Ribas y Oliver (1845-1911)», Mayurqa (20), p. 345-392.

Revistes coetànies:

La Ilustración Española y Americana, Madrid, 1879, 1902.

La Ilustración Artística, Barcelona, 1886, 1890, 1891, 1898.

Álbum Salón, Barcelona, 1895, 1906.

Ploma i Llapis, Barcelona, 1903.

Descàrregues

Publicades

2025-02-01

Com citar

Arnavat Carballido, A. (2025). Kif, Magrib i Orientalisme: El cannabis i els pintors dels Països Catalans (1860-1909). EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, 1(13), p. 28–48. https://doi.org/10.56349/emblecat.235