Pintures murals de l’atri de la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró, El Maresme)

Lourdes Romero López

Autors/ores

Lourdes Romero López Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

Paraules clau:

atrium, pintura mural romana, Roman wall painting, fresc, Iluro

Resum

Aquest estudi parteix d’un doble objectiu: d’una banda, analitzar les pintures murals romanes que es varen trobar durant les campanyes d’escavació dels anys 80 del segle passat, procedents de l’atri de la vil·la romana de la Torre Llauder d’Iluro (Mataró) al Maresme. Concretament es tracta del sòcol, la zona mitjana i un possible sostre. El conjunt de pintures al fresc s’emmarquen dins de les corrents de la pintura hispana del segle IId.C., que es caracteriza per la successió de panells amples i estrets. Aquestes presenten una certa originalitat, ja que destaquen pel seu important carácter floral que s’aprecia a les cenefes que ornamenten els panells amples que enriqueixen el sistema compositiu.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Abad, L. (1982), Pintura romana en España, Alicante, Universidad de Alicante.

Anónimo (1978), «Sobre la construcció del mur de contenció dels vestigis arqueologics de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 4, p.124.

Augusti, S. (1967), I colori pompeiani, Roma, Luca Editore.

Baldaserre, I.; Pontraldolfo, A.; Rouveret, A.; Salvadori, M. (2002), Pittura romana. Dall’ellenismo al tardo-antico, Milano, Motta Editore.

Balmelle, M.; Blanchard-Lemée, J.; Christophe, J.-P.; Darmon, A.-M.; Guimier-Sorbets, H.; Lavagne, R.; Prudhomme, H. (1985), Le décor géométrique de la mosaïque romaine, I. Répertoire graphique et descriptif des compositions linéaires et isotropes, p.121, París.

Barbet, A. (1985), Le peinture murale romaine.Les styles décoratifs pompéiens, Paris, Editions Picard.

Barbet,A. (1987), «La difusión des I, II et III styles pompéiens en Gaule», Pictores per provincias, Avenches, p.7-27.

Barral, X. (1971), «Mosaicos romanos de Mataró: la villa de Can Llauder y el edificio de Can Xammar», XII Congreso Arqueológico Nacional, Jaén, p.735-746.

Barral, X. (1978), «Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana», Publicacions Eventuals de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universistat de Barcelona, núm.29, Barcelona.

Bayard, D.; Bonard, P.; Damay, J-M.; Kauffmann, A.; Massy, J-L. (1976), «Tracé oriental de l’enceinte du Bas-Empire et enduit peint gallo-romain, rue Victor Hugo à Amiens», Bulletin trimestrel de la Société des Antiquaires de Picardie, p.185-201.

Belot, E. (1986), «Les productions de l’artisanat pictural gallo-romaine à Nemetacum», en Arras-Nemetacum et la partie méridionale de la cité des Atrébates, Catalogue d’exposition. Arras, Musée des Beaux-Arts (28 mai-19 août), p.54-66.

Bonamusa, J. (1979), «Cronologia de l’excavació i de les decisions sobre la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró)», Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 8-9, p.285-286.

Cebrián, R.;Fernández, A. (2004), «Un techo pintado en la domus de G.Iulius Silvanus en Segobriga (Saelices, Cuenca, Conventus Carthaginenesis)», L.Borhy (ed.), Plafonds et voûtes à l’époque antique. Actes du VIIIe Colloque International de l’Association

Internationale AIPMA, Budapest-Vezsprém 15-19 mai 2001 (Budapest 2004), p. 137-146.

Cerdà, J.A.; Pérez, S. (1991), Memòria de les excavacions d’urgència davant del clos arqueològic de Torre Llauder, Servei d’Arqueologia, Diputació de Barcelona, núm.460.

Clariana, J.F. (1981), Treballs al Clos Arqueològicde Torre Llauder (Mataró), memòria d’excavació, inèdita.

Clariana, J.F; Járrega, R. (1994), «Estudi de la fase baiximperial de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, El Maresme): Les ceràmiques», Laietania, 9, p. 253-289.çClariana, J.F.; Járrega,R. (2000), «Notes sobre la darrera fase d’ocupació de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró): el pou excavat a l’any 1982», Actes II Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, 4 juliol 1998, 2, p.61-72.

Clariana, J.F.; Prevosti, M. (1982), Memòria de les excavacions de la vil.la romana de Torre Llauder, Servei d’Arqueologia, Diputació de Barcelona, núm.461.

Clariana, J.F.; Prevosti, M. (1982-1983), «Nota sobre l’excavació de salvament realitzada a la zona de l’abocador d’escombreries de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró)», Laietania, 2-3, p.217-223.

Clariana, J.F.; Prevosti, M. (1985), Memòria d’excavacions de l’atri, el passadís I l’aula 3 de la vil.la romana de la Torre Llauder. Entre 1982-1985, Servei d’Arqueologia, Diputació de Barcelona, núm.6584.

Clariana, J.F.; Prevosti, M. (2006), Memòria d’excavacions de l’atri, el passadís I l’aula 3 de la vil.la romana de la Torre Llauder (Mataró, El Maresme), realitzades entre 1982-1985, inédita.

Croisille, J.M. (2005), Le peinture romaine, Paris, Picard.

Davey, N.; Ling, R. (1982), Wall painting in Roman Britain, Londres.

Defende, P. (1990), «Représentations figurées de quelques sites en Picardie», Actes AFPMA, p.41-73.

Eristov, H. (1984), «Les enduits peints d’époque gallo-romaine découverts rue de l’Abbéde-l’Epée», Cahiers de la Rotonde, 2, p.13-29.

Falzone, S. (2007), Ornata aedificia. Pitture parietali delle case ostiensi, Roma, Istituto poligrafico e zecca dello Stato.

Fuchs, M. (1983), «Peinture murale romaine d’Avenches. Le décor d’un corridor de l’insula 7», La peinture murale romaine dans les provinces de l’Empire.Journées d’étude de Paris, (23-25 septiembre 1982) (BAR International Series 165), p.27-75.

Fuchs, M. (2004), «Frises aux masques en Bavière: la circulation d’un scheème pictural», Circulación de temas y sistemas decorativos en la pintura mural antigua en Actas del IX Congreso Internacional de la Association Internationale pour la Peinture Murale Antique (AIPMA), (21-25 septiembre Zaragoza-Calatayud), p.147-152.

García, J; Puerta, C. (coord.)(2012), Vil.la romana de Torre Llauder de rustica iluronensium, Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural- Museu de Mataró, p.73.

Guiral, C. (1992), «Pinturas murales procedentes del Grau Vell (Sagunto, Valencia)», Saguntum, 25, p.139-178.

Guiral, C. (2011), «La decoración pintada del “Cubículo de las Estaciones” de la villa romana dels Munts (Altafulla, Tarragona)», Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y arqueología 3, p.127-144.

Guiral, C.; Mostalac, A.; Cisneros, M. (1986), «Algunas consideraciones sobre la imitación del “mármol moteado” en la pintura romana en España», Boletín del Museo de Zaragoza, nº.5, Homenaje a Antonio Beltrán, p.277-278.

Guiral, C.; Martín-Bueno, M. (1996), «Bilbilis I. Decoración pictórica y estucos ornamentales», Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p.251-252.

Guiral, C.; Fernández, A.; Cánovas, A. (2010), «En torno a los estilos locales en la pintura romana: el caso de Hispania en el siglo II d.C», XI Congreso Internacional de la Association International pour la Peinture Murale Antique, Efeso, septiembre 2010, p.10.

Helly, B. (1980), «Étude préliminaire sur les peintures murales gallo-romaines de Lyon», Actes Association International pour la Peinture Murale Antique, p.5-28.

Joyce, H. (1981), The decoration of walls, ceilings and floors in Italy in the second and third centuries A.D., Roma, p.79, 85.

Ling, R. (1990), Roman painting, Cambridge.

Liversidge, J. (1969), The roman villa in Britain, London, ALF Rivet, p.130-131.

Loustaud, J-P. (1982), «Les thermes de la villa gallo-romaine de Brachaud. Synthèse d’une évolution», Travaix d’archéologie limousine, nº.3, p.31-52.

Martí, C.; Juhé, E. (1991), «Estudi i restauració d’unes pintures murals romanes del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar)», Laietania, nº.6, Mataró, p.119-12.

Nieto, F.J. (1977), «Esquema compositivo de la pintura mural romana de Ampurias», Actas del XIV Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, p.851-859.

Noguera Celdrán, J.M.; Fernández Díaz, A.; Madrid Balanza, Mª. (2009), «Nuevas pinturas murales en Carthago Nova. Los ciclos de las termas del foro y del edificio del Atrio», ARX Hasdrubalis. La ciudad reencontrada. Arqueología en el cerro del Molinete (Cartagena), (Murcia 2009), p.185-207.

Nunes Pedroso, R. (1980), Datation des salles 10 et 9 de la première meitié du II siècle et des sallles 6A et 6 de la deuxième meitié du II siècle, Paris, p.152-154.

Orobitg, M.J. (1986), Memòria de l’excavació d’urgència de 1986 a l’estança del bany de la vil.la romana de Torre Llauder, Servei d’Arqueologia, Diputació de Barcelona, núm.813.

Pou, R. (2009), Informe de l’excavació arqueològica al jaciment de Torre Llauder, Mataró, desembre-gener 2008-2009.

Prevosti, M. (1981), «Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro», Monografies badalonines, nº.3, Badalona, p.75.

Prevosti, M.; Clariana, J.F. (2006), «Memòries d’excavació de l’atri, el passadís i l’aula 3 de la vil.la romana de la Torre Llauder» (Mataró, El Maresme) realitzades entre 1982 i 1985.

Prevosti, M.; Clariana, J.F. (1987-1988), «La vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme)», Tribuna d’Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d’Arqueologia, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p.125-132.

Prevosti, M.; Clariana, J.F. (1993), «Aproximació a l’estudi de l’Antiguitat tardana a la vil.la romana de Torre Llauder», X Sessió d’Estudis Mataronins, Mataró, p.61-86.

Puerta, C. (2007), Memòria de les excavacions arqueològiques a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), campanya 2007 (gener-desembre), inèdita.

Ribas, M. (1963), «La villa romana de la Torre Llauder de Mataró», Excavaciones Arqueológicas en España, 47, Madrid.

Ribas, M. (1970), «La excavación arqueológica de la villa romana de la Torre Llauder de Mataró», Información arqueológica, 1, Butlletí de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació, Barcelona, p.19-21.

Ribas, M. (1972), «La villa romana de la Torre Llauder de Mataró», Noticiario Hispánico Arqueológico, Serie arqueológica, 1, Madrid, p.117-180.

Romero, L. (2013), «Las pinturas murales de la villa romana de Torre Llauder (Mataró, El Maresme)», tesina inédita de Doctorado en Arqueología Histórica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) dirigida por la Dra.Carmen Guiral.

Sabrié, R. (1996), «Le Clos de la Lombarde à Narbonne peintures murales de la maison III», Revue d’Archeologie Nabonnaise, 27-28.

VITRUBIO (2007), De Architectura, Barcelona, Iberia.