Manuscrits hebreus catalans del segle XIV: les Haggadot de Pessah
Catalan Hebrew manuscripts from the 14th century: the Pessah’s Haggadot
Paraules clau:
Judaisme medieval, haggadah, memòria, didàcticade la imatge, identitat, Medieval Judaism, Image Didactics, IdentityResum
Aquest article analitza les miniatures jueves realitzades a Catalunya a l’edat mitjana. Es parteix de la tesi de la voluntat didàctica de la imatge en els manuscrits il·luminats medievals per tal d’explicar el seu ús en una tradició anicònica. A través del programavisual de les haggadot catalanes, la seva iconografia i la seva composició, descobrim la cultura visual de les comunitats hebrees catalanes, els seus costums i la seva relació amb les comunitats cristianes, com també s’evidencia la seva identitat, podent així recuperarnela memòria més enllà de les dades històriques.
Descàrregues
Referències
I Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de llengua catalana (2002), Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
II Congrés per a l’estudi dels jueus en territori de llengua catalana (2004), Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Bar Hiyya, Abraham (1956), La forma de la tierra, J. Millas trad., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Arias Montano.
Brooks, G. (2008), The people of the book, Nova York, Viking.
Brooks, G. (2012), «The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo», The New Yorker, 3 desembre 2012 (2007).
Carruthers, M. (1998), Thecraft of Thought- Meditation, Rhetoric and the Making of Images, Cambridge University Press.
Central Conference of American Rabbis (1997), A Passover Haggadah, Nova York, Herbert Bronstein ed.
Epstein M.M. (2011), The Medieval Haggadah: Art, Narrative, and Religious Imagination, Yale, Yalebooks.
Feliu E. (1998-1999), «Quatre notes esparses sobre el judaisme medieval», Tamid, 2, Barcelona, IEC.
Feliu, E. (2002), «Catalunya no era Sefarad: precisions metodològiques», La Catalunya jueva, Mariona Companys (ed.), Barcelona, Àmbit / Museu d’Història de Catalunya, p. 25-35.
Feliu E. (2002-2003), «Salomó Ben Adret, mestre de la llei jueva», Tamid, 4, Barcelona, IEC.
Feliu E. (2010), Lletres hebrees a la Barcelona medieval, (textures), Barcelona, MUHBA.
Forcano, M. (2002), «1391-1492 De la marginación a la expulsión», La Catalunya jueva, Girona, IEMed-Àmbit, p.203-216.
Forcano M.; Planes S. (2009), Història de la Catalunya jueva, Girona, Àmbit.
Forcano M. (2014), Els jueus catalans, Barcelona, Angle editorial.
Halperin, D.R (2014), «The Sarajevo Haggadah Creation Cycle And The Nahmanides School Of Theosophical-Kabbalah», Studies in Iconography, v. 35, p.22,165-186.
Halperin, Dalia-Ruth (2007), «A Jew among us : the “Catalan Micrography Mahzor” artist and the Ferrer Bassa atelier», Ars Judaica 3, p. 19-30.
Halperin, Dalia-Ruth (2008), «Mira un poko de maraviyas de el ke no tenesh visto», Hispania Judaica Bulletin, v. 6, The Hebrew University of Jerusalem, (5769) Hispania Judaica, The Mandel Institute of Jewish Studies.
Harris J.A. (2002), «Polemical images», Golden Haggadah, Londres, British Library (ADD.MS 27210, Leiden, Koninklijke Brill NV).
Klein P. (1979), «La tradición pictórica de los Beatos», Actas del simposio para el estudio de los códices del “Comentario al Apocalipsis” del Beato de Liébana.
Kogman–Appel K. (2002),«Hebrew Manuscript Painting in Late Medieval Spain: Signs of a Culture in Transition»,The Art Bulletin, v. 84, n.2 (June 2002 ), College Art Association, p.246-272.
Kogman–Appel K. (2004), «The Sarajevo Haggadah – The Concept of Creatio ex nihilo and the Hermeneutical School Behind », Studies in Iconographyy, 25, Princeton University, p. 89-127.
Kogman–Appel K. (2009), «Christianity, Idolatry, and the Question of Jewish Figural Painting in the Middle Ages», Speculum, Cambridge University Press.
Kogman–Appel K. (2012), «La iluminación de los libros hebreos en la Iberia bajomedieval», Biblias de Sefarad, Madrid, Biblioteca Nacional.
La Catalunya jueva (2002), Girona, IEMed-Àmbit.
Lipa Sukenik, E. (1975), Ancient Synagogue of Beth Alpha: An Account of the Excavations Conducted on Behalf of the Hebrew University, Jerusalem Hardcover – Facsimile, December.
Mentré, Mireille (1984), «Création et apocalypse. Histoire d’un regard humain sur le divin», (I) La peinture mozarabe, París, P.U.P.S. avec le concours de la casa Velázquez.
Millas Vallicrosa, Josep Maria (1927), Documents hebraics de jueus catalans, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Millas Vallicrosa, Josep Maria (1929), Llibre revelador de R. Abraham bar Hiia, Barcelona, Editorial Alpha.
Mora, V. (2002), «Las comunidades judías de Catalunya. Las áreas de Barcelona y Tarragona», La Catalunya jueva, Girona, IEMed-Àmbit, p. 37-55.
Narkiss, B. (1969), Hebrew Illuminated Manuscripts, Jerusalem, Encyclopaedia Judaica.
Nom de Déu, José Ramon Magdalena (1993), «La Haggadah de Poblet. El códice», Haggadah de Poblet, Monestir de Poblet, segle XIV edició facsímil, Barcelona, Riopiedras ediciones.
Oz A.; Oz-Salzberger F. (2014), Los judíos y las palabras, Madrid, Siruela.
Pächt O. (1987), La miniatura medieval. Una introducción, Madrid, Alianza.
Pinilla, Joan (2013), «Les condicions de vida de la infància a Catalunya a través dels segles», Butlletí d’Inf@ncia, núm.67, maig de 2013
Rubio i Balagué, Jordi (1993), Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó, v.11.
Solà Solé, J.M. (1969), Sefarad: revista de estudios hebraicos, sefardíes, y de oriente próximo, v. 20, p. 232.
Stern D. (2012), Una introducción a la bíblia hebrea en Sefarad, Pensilvania, University of Pensilvania.
Suárez Fernández, L. (2012), La expulsión de los judíos: un problema europeo, (1924), Barcelona, Ariel.
Yarza Luaces, Joaquin (1977), «El “descenso ad inferos” del Beato de Gerona y la escatología musulmana», Boletín Seminario Arte y Arqueología, Valladolid, Universidad de Valladolid.
Yarza Luaces, Joaquin (1978), «Diablo e infierno en la miniatura de los Beatos», Actas del simposio para el estudio de los códices del “Comentario al Apocalipsis” del beato de Liébana, Madrid, Joyas Bibliográficas, p.231-258.
Yarza Luaces, Joaquin (1998), «Beato de Liébana: manuscritos iluminados», Barcelona, Moleiro.
Yerushalmi Y.H. (2002), Zakhor. La historia judía y la memoria judía, Barcelona, Anthropos.
Abraham bar Hiyya, ha-Bargeloni (1065-1136), Séfer Surat ha-aretz, còpia digital, Madrid, Ministerio de Cultura, Subdirec. Gral. de Coordinación Bibliotecaria, 2010. <http://www.europeana.eu/portal/record/09317/C41BAE9504A25DCEF9D8AFAB-35433C04519F3563.html, gener-juny 2015.
Amengual i Batle, Josep (1975-2000), «Consentius/Severus de Menorca Vint-i-cinc anys d’estudis», Butlletí Bibliogràfic,<http://www.raco.cat/index.php/ArxiuTextos/article/viewFile/253750/340536, gener-juny 2015>.
Amos Komenský, Jan (1658) Comenius, Didàctica Magna i Orbis Pictus,,<https://books.google.es/books?vid=O»RA3-PA1&lpg=RA3-PA1&dq=inauthor: Comenius&as_brr=1&rediresc=y#v=onepage&q&f=false, gener-juny 2015>.
Arxiu Municipal de Cubelles,<http://arxiucubelles.blogspot.com.es/2009/10/el-document-mes-antic-fet-per-un-jueu.html, gener-juny 2015>.
Beit-Arié, M. (2012), Hebrew Codicology: Historical and Comparative Typology of Hebrew Medieval Codicesbased on the Documentation of the Extant Dated Manuscripts from a Quantitative Approach, Pre-publication, internet version.<http://web.nli.org.il/sites/NLI/English/collections/manuscripts/hebrewcodicology/ Documents/HC%20English%20Summary%20FINAL.pdf, 20-07-2014˃
Biblia de Cervera http://catalogo.bnportugal.pt/ipac20/ipac.jsp?profile=bn&source=~!bnp&view=subscriptionsummary&uri=full=3100024~!220959~!2&ri=1&aspect=subtab13&menu=-search&ipp=20&spp=20&staffonly=&term=lusÃ%C2%ADadas&index=.TW&uindex-=&aspect=subtab13&menu=search&ri=1, gener-juny 2015.
Heil J. (2007-2008), «Beyond History and Memory. Traces of Jewish Historiography in the MiddleAges», MJS – online 1, 29-71,<http://www.medieval-jewish-studies.com/Journal/Vol1/article02.html, 15-10-2014>
Holo, Joshua (1999), Chicago University 1999, n.3 - <http://raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27093, gener-juny 2015>
Jewish Enciclopedia, <http://www.jewishencyclopedia.com/articles/7028-haggadah-shel-pesah, gener-juny 2015>.
Katz, Dovid. (2013). «Knaanic in the medieval and modern scholarly imagination». In O.Bláha, R. Dittman& L. Uličná (Eds.), Knaanic language: Structure and historical background:Proceedings of a conference held in Prague on October 25-26, 2012, Prague, Academia, p. 156-190). <http://www.dovidkatz.net/dovid/PDFLinguistics/2014_Knaanic_Medieval_Modern_Scholarly_Imagination.pdf, gener-juny 2015. Mocatta Haggadah, University College London <http://archives.ucl.ac.uk/DServe/dserve.exe?dsqIni=Dserve. 21 gener 2015>.
Muñoz-Basols J. (2010), «The Sarajevo Haggadah: A Cultural Metaphor for Diaspora », Studies 1. Marianne David, Trinity School - Guggenheim Museum, New York.<http://www.inter-disciplinary.net/wp-content/uploads/2010/06/basolspaper. pdf <19-01-2015>
