Sobre l’Autoretrat amb la Mort tocant el violí d’Arnold Böcklin

Precedents, versions, alternatives i superacions en l’autoretrat del Simbolisme

Autors/ores

  • Juan Carlos Bejarano Veiga Universitat de Barcelona (Colaborador del GRACMON) Balclis Subastas (Dpto.de pintura y escultura)

Paraules clau:

Arnold Böcklin, Simbolismo, autorretrato, muerte, calavera, Symbolism, self-portrait, Death, skull

Resum

A finals del segle XIX, Böcklin era un dels pintors de més influència internacional. En el present article, pretenem centrar-nos en el seu Autoretrat amb la Mort tocant el violí i l’empremta que va deixar en nombrosos artistes. Gràcies a aquest quadre, es va procedir a la recuperació de la iconografia del memento mori dins d’aquest gènere, si bé d’acord amb la sensibilitat finisecular. La conseqüència va ser l’aparició de propostes molt diferents, algunes molt fidels a la pintura de Böcklin a d’altres que van intentar anar més enllà d’aquest punt de partida.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Auto-retratos de Artistas Españoles en el Palacio de Bellas Artes. Exposición organizada por el Círculo Artístico (1907), Barcelona, Círculo Artístico.

Brull, J. (1901), «Arnold Böcklin», Joventut, Año II, Nº 53, 14 febrero 1901, p. 129.

Daireaux, M. [1931], Sabater, peintre des sorcières, París, Per orbem.

Pèl i Ploma, Nº 69, 1 febrero 1901, portada.

Tripet, C. (1908), «Auto-retratos», La Publicidad, 19 enero 1908, p. 2-3.

Almeida, P. (2011), Azul: Pintura simbolista de la España Atlántica Galicia-Canarias (1880-1939) (Estudio de iconología comparada), Gran Canaria, Cabildo de Gran Canaria-Casa Museo Tomás Morales.

Amorós, L. (2005), Abismos de la mirada. La experiencia límite en el autorretrato último, Murcia, Cendeac.

Anker, V. (2009), Le symbolisme suisse. Destins croisés avec l’art européen, Berna, Benteli.

Arnold Böcklin (2001), París, Musée d’Orsay-Edition de la Réunion des musées nationaux.

Berman, P. G. (2007), In another light. Danish painting in the Nineteenth Century, Londres, Thames & Hudson.

Beyer, A. (2003), L’art du portrait, París, Citadelles & Mazenod.

Cortés, J. M. G. (1998), Visionarios. James Ensor, Max Klinger, Odilon Redon, Félicien Rops, Valencia, Generalitat Valenciana-Museu de Belles Arts de València.

Daza, J. C. (1997), Francmasonería, Madrid, Akal.

Dorgerloh, A. (2000), «‘The Melancholy of Everything Finished’. Portraiture in German Symbolism», Ehrhardt, I.-Reynolds, S., ed., Kingdom of the soul. Symbolist Art in Germany 1870-1920, Múnich-Londres-Nueva York, Prestel, p. 259-283.

Facos, M. (2009), Symbolist Art in Context, Berkeley-Los Ángeles-Londres, University of California Press.

Fischer, W. G. (1998), Egon Schiele 1890-1918. Pantomimas del deseo. Visiones de la muerte, Colonia, Taschen.

Frongia, Mª L. (1978), Il Simbolismo di Jean Delville, Bolonia, Pàtron.

Gras, I. (2010), El Decadentisme a Catalunya: interrelacions entre art i literatura, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesis doctoral).

Hirsh, S. L., «Arnold Böcklin: Death talks to the painter», Arts Magazine, Vol. LV, Nº 6, febrero 1981, p. 84-89.

Jullian, P. (1971), Dreamers of Decadence. Symbolist painters of the 1890s, Londres, Pall Mall.

Jurkovič, H. (2013), «Aura and Horror. Essay on the Typology of the Self-Portrait in Symbolist Painting», Husslein-Arco, A.-Weidinger, A., ed., Decadence. Aspects of Austrian Symbolism, Viena, Belvedere, p. 76-102.

Kosinski, D. (2013), «Symbolist Profusion. Léon Frédéric’s Nature or Abundance».

MacDonald, H., ed., Impressionism and Post-Impressionism at the Dallas Museum of Art, New Haven-Londres, Yale University Press, p. 133-144.

Lomba, C. (2007), «Metamorfosis de la mirada», Lomba, C.-Tudelilla, C., dir., Viladrich. Primitivo y perdurable–Primitiu i perdurable, Ayuntamiento de Fraga-Generalitat de Catalunya-Gobierno de Aragón-Ibercaja, p. 130-165.

Martín, C.-Saavedra, S. F. (1997), «La pintura autobiográfica», Autorretrato. El pintor ante su imagen, Ourense-Lugo-Vigo-La Coruña, Fundación CaixaGalicia, p. 11-44.

Masó explica Masó [2001?], Girona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona.

Müller-Westermann, I. (2005), Munch by himself, Londres, Royal Academy of Arts.

Pieńkos, A. (2004), «La figuration de la mort dans la peinture du symbolisme polonais», Le Symbolisme polonais, París-Rennes, Somogy éditions d’art-Musée des Beaux Arts, p. 163-170.

Portús, J. (2004), «Varia fortuna del retrato en España», Portús, J., ed., El retrato español. Del Greco a Picasso, Madrid, Museo del Prado, p. 17-67.

Ramírez, F. (2008), Modernización y modernismo en el arte mexicano, México D. F., Universidad Nacional Autónoma de México-Instituto de Investigaciones Estéticas.

Recht, R. (2005), «’La beauté du mort’. Ruskin, Viollet-le-Duc et le sentiment de la perte», Clair, J., dir., Mélancolie. Génie et folie en Occident, París, Edition de la Réunion des musées nationaux-Gallimard, p. 342-349.

Reyero, C. (1996), Apariencia e identidad masculina. De la Ilustración al Decadentismo, Madrid, Cátedra.

Rosich, A., «Enyorança de l’amic. El meu Josep-Jordi Guardiola i Bonet. In memoriam», Tramontane, Año XXXVI, Nº 342, febrero 1952, p. 55-60.

Saperas, M., «Josep Guardiola”, Tramontane, Año XXXVI, Nº 342, febrero 1952, p. 47-49.

Saturnino Herrán: instante subjetivo (2010), México D.F.-Aguascalientes, Instituto Nacional de Bellas Artes-Instituto Cultural de Aguascalientes-Fundación Cultural Saturnino Herrán.

Seguranyes, M. (2013), La mirada persistent. Història de la pintura a Figueres 1892-1960, Figueras, Ajuntament de Figueres.

Stoichita, V. I. (1999), Breve Historia de la Sombra, Madrid, Siruela.

Todts, H. (2004), James Ensor. “De noche cartografiaba mis sueños”. Obras en las colecciones del Koninklijk voor Schone Kunsten de Amberes (KMSKA) y del Museum voor Schone Kunsten de Ostende (MSKO), Salamanca-Sevilla, Caja Duero-Caja San Fernando.

Tricot, X (1990), «Métaphores et métamorphoses de James Ensor», Artstudio, Nº 18, otoño 1990, p. 46-59.

Unland, A. (2006), Una amistat generosa i noble. Cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó (1908-1919), Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Daniel Sabater Salabert, <https://elpintordanielsabatersalabert.wordpress.com/>, 12-12-2014.

Descàrregues

Publicades

2016-12-31

Com citar

Bejarano Veiga, J. C. (2016). Sobre l’Autoretrat amb la Mort tocant el violí d’Arnold Böcklin: Precedents, versions, alternatives i superacions en l’autoretrat del Simbolisme. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (5), 81–102. Retrieved from https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/95

Número

Secció

Llenguatges (text i imatges)