Tres berlinas construidas en Bolonia a finales del siglo XVIII

Josep Capsir Maíz

doi:10.56349/emblecat.178

Autors/ores

Josep Capsir Maíz Museu del Disseny de Barcelona https://orcid.org/0000-0003-1506-1917

DOI:

https://doi.org/10.56349/emblecat.178

Paraules clau:

Berlina, Bolonya, Caprara, Tanari, Desvalls, Pallavicini

Resum

Pretenem reunir en el present article, amb noves aportacions, el coneixement actualitzat que tenim entorn a tres berlines de gran gala construïdes a finals del segle XVIII a Bolonya. Totes elles decorades amb exuberants motius de talla daurada i pintures que mostren escenes mitològiques realitzades per reconeguts artistes italians. Són testimoni d’un temps en el que el cerimonial propi de l’aristocràcia aconsellava disposar d’un espectacular carruatge per a exhibir en grans ocasions.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Josep Capsir Maíz, Museu del Disseny de Barcelona

Conservador

Referències

Fénelon (1985), Las aventuras de Telémaco, Barcelona, Ediciones Orbis, S.A.

Guidicini, Giuseppe (1886-1887), Diario bolognese dall’anno 1796 al 1818, Bologna, Società Tipografica già Compositori.

Homer (1999), La Ilíada, Proa, Barcelona.

Virgilio (2008), Eneida, Barcelona, RBA.

Belloni, Luigi (1901), La Carrozza nella storia della Locomozione, Milano, Fratelli Bocca Editori.

Bergomi, Ombretta (1988), «Pietro Fancelli e Filippo Pedrini, figuristi nei «paesi» di Vicenzo Martinelli», Il Carrobbio, XIV, p. 20-27.

Bernard, Leo de (1886), «Les voitures du Musée de Cluny». Le Monde Illustré, 24/3/1866, p.188-190.

Capsir Maíz, Josep (1995), «Una carrossa de gala del segle XVIII», Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 25, març-abril 1995, p. 78-79.

Capsir i Maíz, Josep (2001), La carrossa del Marquès d’Alfarràs, Barcelona, Lluís Desvalls i Maristany.

Capsir Maíz, Josep (2003), «La carroza del marqués de Alfarrás», La Aventura de la Historia, noviembre 2003, p. 114-116.

Capsir Maíz, Josep (2005), «El esplendor del carruaje italiano en el último cuarto del siglo XVIII». Historia del Carruaje en España, Madrid, Fomento de Construcciones y Contratas, p.222-225.

Fernández Trabal, Josep (2013), Els Desvalls i Catalunya. Set-cents anys d’història d’una familia noble catalana, Barcelona, Ajuntament de Barcelona-Pagès Editors.

Gibert, J. (1935), «La Carrossa dels Marquesos d’Alfarràs», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm. 55, desembre 1935, p. 357-362.

Kellner, Georges (1901), «La Carrosserie à l’Exposition rétrospective de 1900», Notice sur l’Exposition Centennale des Moyens de Transport, París, Librairie Hachette et Cie, p.1-24.

Landi, Elisabetta (1991), «Un palazzo senatorio ritrovato. La residenza del senatore Ferdinando Bolognetti in strada S. Felice, acquistata dal maresciallo Gian Luca Pallavicini» S.Maria della Carità in Bologna. Una parrocchia nella città, Bologna, Decennale Eucaristica, p.155-166.

Landi, Elisabetta (1993-1994), «L’appartamento d’inverno del conte Giuseppe Pallavicini in strada S. Felice. Un cantiere del neoclasicismo bolognese. Inediti e nuove acquisizioni sul pittore Francesco Dalla Casa», Il Carrobbio, XIX-XX, Bologna, p.241-248.

Landi, Elisabetta (1995), «Per una storia di palazzo Pallavicini. Le committenze settecentesche del conte Giuseppe» Il Carrobbio, XXI, Bologna, p. 183-196.

Landi, Elisabetta (2019), Palazzo Pallavicini a Bologna. Una reggia per un principe, Bologna, Palazzo Pallavicini.

Libourel, Jean-Louis (1990), «Les collections publiques de voitures hippomobiles». Monuments historiques, nº 167, p.73-80.

Moulin, Jean-Marie (1992), Guide du musée national du château de Compiègne, Paris, Réunion des Musées Nationaux, p.174-176.

Roli, Renato (1977), Pittura bolognese 1650-1800. Dal Cignani ai Gandolfi, Bologna, Edicioni Alfa.

Somerard, E. du (1881), Catalogue et description des objects d’art de l’antiquité du moyen age et de la renaissance exposés au musée, Paris, Musée des thermes et de l’Hôtel de Cluny, p.554.

Rosenberg, P.; Sébastiani, O. (1977), «Trois berlines peintes par Mauro Gandolfi», Antologia di Belle Arti, 3, Roma, p.225-245.

Verdi, Luigi (2007), «L’Archivio Musicale di Sebastiano Tanari (1771-1809), nobile bolognese e compositore di musica sacra», Magnificat Dominum Musica Nostra. Atti della giornata di studio sulla musica sacra nella Bologna d’un tempo dedicata alla memoria di Oscar Mischiati (1936- 2004), Bologna, Patron Editore, p. 89-105.