Alexandre de Riquer y las artes decorativas
Palabras clave:
Alexandre de Riquer, arts decoratives, decorative arts, estètica, aestheticism, modernism, JapanismResumen
Este estudio se centra en una de las facetas artísticas del polifacético Alexandre de Riquer, las artes decorativas. Parte de las pinturas murales a las aplicadas en muebles y todotipo de objetos como las joyas y cofres, además de hacer mención a los esmaltes. Sondistinguidas dos etapas bien diferenciadas en su obra y, además de recopilar datos y obras,se revisa que se ha dicho sobre esta faceta del artista y se hacen algunas puntualizaciones sobre la entrada del japonismo.
Descargas
Citas
Arte y Letras (1883), núm. 6, Barcelona, 1 de febrero 1883, portada, p. 1.
Arteaga y Pereira, Fernando (1900), «A spanish painter. Alejandro de Riquer», The Studio, London, núm. 85, abril 1900, p. 180-187.
Catálogo de la Exposición Nacional de Industrias Artísticas e Internacional de Reproducciones, Barcelona, Ayuntamiento Constitucional, 1892, p. 97.
Garriga, Ramon (1909), Contes Blanchs, Barcelona, Casa Provincial de Caritat de Barcelona, 1909, il·lustració fora text, entre p. 42 i 43.
La Ilustració Llevantina, Any 1, 1a època, núm. 4, 1900.
«Pavimentos Artísticos Escofet Tejera y Compañia», Álbum, número 6, 1900.
Riquer, Alexandre de, «La casa Escofet, Tejera y Cia.», Joventut, Barcelona, núm. 13, 10 de maig 1900, p. 204-205.
Alexandre de Riquer 1856-1920, cat.exp., Barcelona, Caixa de Barcelona, Barcelona, gener- març de 1985.
Carbonell Basté, Silvia ; Casamartina Parassols, Josep (2001), Les fàbriques i els somnis. Modernisme tèxtil a Catalunya, Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil, 2001, p.85-86.
Casamartina Parassols, Josep (2003), «Alexandre de Riquer y sus diseños para textiles», Datatèxtil, núm. 9, novembre 2003, Terrassa, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, p. 18-31.
Cerdà i Surroca, Maria Àngela (1981), Els pre-rafaelites a Catalunya, Barcelona, Curial, 1981, p. 285.
Cirici, Alexandre (1973), «Un periode poc estudiat : l’esteticisme», Serra d’Or, Any XV, núm. 165, 15 juny 1973, p. 48.
Cirici, Alexandre (1978), «Alexandre de Riquer, capdavanter de correnties», Alexandre de Riquer, L’home, l’artista, el poeta, Calaf, 1978, p. 73.
Garcia-Martín, Manuel (1977), Els Oficis Catalans protagonistes del Modernisme, Barcelona, Catalana de gas i electricitat, S.A., 1977, p. 88.
Gil i Ferrer, Núria; López Pérez, Fàtima (2015), « La farmacia Grau Inglada : un establecimiento singular de la Barcelona modernista», Res Mobilis. Revista internacional de investigación en mobiliario y objetos decorativos, Universidad de Oviedo, v.4, núm. 4, 2015, p. 69-94.
Gutiérrez Sebastián, Raquel… [et al.] (2012), Literatura e imagen: la “Biblioteca Arte y letras”, Santander, Ediciones de la Universidad de Cantabria.
Macià i Bogorra, Teresa (1998), « Lliris, àngels i flors. Les pintures modernistes d’Alexandre de Riquer a Montserrat», Serra d’Or, núm. 460, abril 1998, p. 49-57.
Masriera, Lluís (1954), Mis Memorias, Barcelona, Editorial Dalmau y Jover.
Riquer, Martí de (1979), Quinze generacions d’una família catalana, Editorial Planeta, Barcelona, 1979, p. 624-629.
Ràfols (1949), Modernisme i Modernistas, Barcelona, Ediciones Destino, Apéndice gráfico, núm. 69.
Sala, Teresa M. (1997-1998), «Metamorfosi al Gran Teatre del Liceu», Opera Liceu, una exposició en cinc actes, Museu d’Història de Catalunya, 1997-1998, p. 44.
Trenc, Eliseo (1982), «Alexandre de Riquer, ambassadeur de l’art anglais et nordaméricain en Catalogne», Mélanges de la Casa de Velázquez, t. XVIII, p. 311-359.
Trenc, Eliseo (1983), «Rapports d’ Alexandre de Riquer avec l’ art français, belge, allemand, autrichien et italien», Mélanges de la Casa de Velázquez, t. XIX, p. 317-346.
Tusell García, Genoveva (2000), «Un mueble modernista del Círculo Artístico de Barcelona regalado a Antonio Maura», El modernismo catalán, un entusiasmo, Madrid, Fundación Santander Central Hispano, p. 95-104.
Vélez, Pilar (1999), «Artistes col·laboradors dels tallers Masriera. El dibuixant Alexandre de Riquer», Joies Masriera. 200 anys d’història, Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, Barcelona, p.121-129.
