Francesc Elias i Bracons, esmaltador y ceramista
DOI:
https://doi.org/10.56349/emblecat.165Palabras clave:
Elias, cerámica, Evolucionistes, gres, esmaltesResumen
Francesc Elias i Bracons, inicialmente conocido como ilustrador y miembro fundador del grupo de los Evolucionistes, formó parte de un conjunto de ceramistas especializados en la producción de gres artístico esmaltado, cocido en alta temperatura, surgidos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XX. La especialización de Elias en el campo de la decoración con esmalte, sobre vidrio y cerámica, fue conocida y celebrada tanto durante los años anteriores a la Guerra Civil como durante la postguerra. Este estudio recupera su historia y su legado.
Descargas
Citas
Abelló, J. (1988), «La Columna de Foc, un full de revolta i avantguarda», La Columna de Foc, Barcelona, Delstre’s.
Benet Aurell, J. (1954), «Elías. Galerías Syra», Revista. Semanario de información, artes y letras, núm. 141, 23-29 de desembre de 1954, p. 8.
Benet, R. (1929), «El primer saló dels evolucionistes després de la reorganització I», La Veu de Catalunya, núm. 10.270, 3 de maig de 1929, p. 4.
Brunet, M. (1947), «Ceramicas N. M. M. Elias», Destino, núm. 541, 20 de desembre de 1947, p. 24-25.
Capdevila, C. (1933), «Les adquisicions als Salons de Montjuïc i Barcelona, per al Museu de la ciutat», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, v. 3, núm. 30, novembre de 1933, p. 321-330.
Capdevila, C. (1934), «Les adquisicions de la Junta de Museus a l’Exposició de Primavera», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, v. IV, núm. 40, setembre de 1934, p. 283-291.
Capdevila, C. (1935), «L’exposició de primavera d’enguany. Saló de Montjuïc», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, v. 5, núm. 50, juliol de 1935, p. 218.
Castillo, A. del (1954), «Elias, en Syra», Diario de Barcelona, 25 de desembre de 1954, p. 10.
Cortès, J. (1929), «Vidres de Francesc Elias», Gaseta de les arts, any 2, núm. 10, juny de 1929, p. 149-150.
Cortés, J. (1956), «Recuerdos del viejo tiempo. El Saló dels Evolucionistes», Destino, núm. 1.000, 6 d’octubre de 1956, p. 57.
Cortès, J. (1960), «Arte y artistas. El IV Salón de Mayo en la Sala Municipal de Exposiciones», La Vanguardia española, núm. 29.211, 6 de maig de 1960, p. 26.
Elias, F. (1931), «Por una Escuela de Cerámica», Cerámica industrial y artística, any 1, núm. 2, desembre de 1931, p. 40-41.
Gifreda, M. (1936), «I Saló d’Artistes Decoradors», Mirador, núm. 380, 28 de maig de 1936, p. 7.
Llorens Artigas (1933), «El ceramista Quer ha mort», Mirador, núm. 220, 20 d’abril de 1933, p. 7.
Sacs, J. (1933), «El ceramista Francisco Quer», Cerámica industrial y artística, any III, núm. 18, març de 1933, p. 106.
Pla, J. (1975), «Josep Llorens Artigas, ceramista (1892)», Homenots, Quarta sèrie, Barcelona, Destino, 1975, p. 484-518.
Cuscó, J. (1991), «Semblança de Francesc Elias i Bracons», Quadern, núm. 77, febrer de 1991, p. 159-160.
Elias, E. (2012), Una senyora de Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Garcia, J.M. (2004), Els Evolucionistes, Barcelona, Parsifal Edicions.
Juan, P. (1990), Tornant a mirar: Esplugues des del 1900, Esplugues del Llobregat, Ajuntament d’Esplugues.
Vidal, C. (1999), «L’esmalt sobre vidre (1900-1935). Artistes i artesans», Miscel·lània en homenate a Joan Ainaud de Lasarte, volum 2, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 225-238.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 5 emblecat edicions
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
