La fotografía com a mitjà de reproducció dels béns artístics, arqueològics i arquitectònics

els primers àlbums catalans

Autors/ores

  • Carmen Perrotta Universitat de Barcelona (Grup de recerca ArsPicta)

Paraules clau:

Fotografia, obras de arte, álbum, patrimonio, siglo XX

Resum

L’aparició de la fotografia va produir un canvi radical en la manera d’aproximar-se a l’entorn material. Més enllà dels avenços que va suposar per al sector de la investigació científica i per als estudis patrimonials, la càmera fotogràfica va acostar l’art al gran públic. Ho va fer, per exemple, a través de la fotografia estereoscòpica i els àlbums, concebuts com a souvenirs gràfics capaços de fer rememorar, d’una forma “versemblant”, l’experiència itinerant. Així mateix, aquest tipus de publicacions s’inscriuen en un ventall tipològic que no pot ésser adscrit únicament al florir del turisme i que toca, entre altres qüestions, la construcció de la identitat nacional.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Blanchère, Henri de la (1860), L’art du photographe: comprenant les procédés complets sur papier et sur glace, négatifs et positifs, Paris, Amiot Éditeur.

Diario de Barcelona, 1/08/1874, p. 7111.

Diario de Barcelona, 2/08/1874, p. 7147.

La Renaixensa, 31/07/1879, p. 105.

Martí Centellas, Joan (1974), Bellezas de Barcelona, Barcelona, Vives.

Martí Centellas, Joan (1975), Bellezas de Montserrat, Barcelona, Vives.

Martí Centellas, Joan (1977), Bellezas de Gerona, Barcelona, Vives.

Pellicer y Pagés, José María (1878), Santa María de Ripoll: nobilísimo orígen de este real santuario, sus glorias durante mil años y su oportuna, conveniente y fácil restauración: reseña histórica, Gerona, Imprenta y Librería de Vicente Dorca.

Barnadas, Ramon (com., 2012), Fotògrafs viatgers (1876-1936) l’àlbum d’Ulisses, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya – Museu d’Historia de Catalunya – Generalitat de Catalunya.

Bassegoda, Bonaventura i Hugas (2008), «Les primeres publicacions de l’excursionisme català», Muntanya, núm. 879, p. 31-35.

Blanchère, Henri de la (1860), L’art du photographe: comprenant les procédés complets sur papier et sur glace, négatifs et positifs, Paris, Amiot Éditeur.

Fanelli, Giovanni (2009), Storia della fotografia di architettura, Roma, Laterza.

Gernsheim, Helmut (2011), Messa a fuoco di architettura e scultura, Torino, Allemandi.

González Reyero, Susana (2007), La fotografía en la arqueología española (1860-1960)100 años de discurso arqueológico a través de la imagen, Madrid, Real Academia de la Historia.

Mascarella i Rovira, Jordi (1994), «Els darrers temps del Monestir de Ripoll», Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. Annals 1992-1993, Girona, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.

Scharf, Aaron (1974), Art and Photography, Harmondsworth,Pelican.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona, exposición Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX (2008), catálogo <https://goo.gl/DNHKmZ> 15/08/2017.

Eastlake, Elizabeth (1857), «Photography», London Quarterly Review, núm. 101, p. 442-468 <http://goo.gl/18E6w>, 19/01/2016.

Getty Museum, <https://goo.gl/jTyyhA>, 15/02/2018.

Lerebours, Noël-Marie Paymal (1840-1843), Excursions daguerriennes représentant les vues et les monuments les plus remarquables du Globe, Paris, Lerebours (Bibliothèque Nationale de France <https://goo.gl/bL3bjA> 15/02/2018.

Pérez Gallardo, Helena (2013), Fotografía y Arquitectura en España, 1839-1886, tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid <https://goo.gl/4793tW> 27/01/2016.

Roma i Casanovas, Francesc (s. a.), L’excursionisme a Catalunya. 1876-1939, <https://goo.gl/h1pBFe> 20/04/2016.

Descàrregues

Publicades

2018-06-30

Com citar

Perrotta, C. (2018). La fotografía com a mitjà de reproducció dels béns artístics, arqueològics i arquitectònics: els primers àlbums catalans. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (7), 53–70. Retrieved from https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/129

Número

Secció

Articles