Sergi Aguilar «No sóc minimalista»
Paraules clau:
Sergi Aguilar, escultura, arte contemporáneo español, minimalismoResum
Resum: Sergi Aguilar «No sóc minimalista» Sergi Aguilar és un artista prolífic i polifacètic, amb un gran recorregut a les esquenes i que destaca com un dels principals artistes contemporanis a l’àmbit espanyol i català, amb projecció internacional. Tot i això la seva obra no ha estat gaire ben compresa, degut al seu hermetisme i llenguatge geometritzant, i sovint s’ha qualificat com a minimalista. Res més allunyat de la realitat, doncs si revisem el sentit de la seva obra, els seus interessosi les fonts de les quals beu, s’evidencia la distància amb els preceptes del minimal i es revel·la proper a la naturalesa i carregat de significats.
Descàrregues
Referències
Aguilar, Sergi (2000), Escala y estancias, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona.
Aguilar, Sergi (2008), «La relación espacio público/arte privado», Diálogos urbanos: Confluencias entre arte y ciudad, Joan Llaveria i Arasa (dir. congr.), Valencia, Universidad Politecnica de Valencia, p. 67-80.
Aguilar, Sergi (2015), Revers anvers (1972-2015), Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Aguilar, Sergi (1983), «Unes opinions sobre l’espai», Tascó, núm. 5, p. 4-6.
Aguiló Ribas, Catalina (1982), «Sergi Aguilar», Batik, 07/06/1982, p.4.
Aguiriano, Maya (1989), «Sergi Aguilar / entrevista», Zehar, Boletín de Arteleku, núm. 1, p. 4-5.
Blanch, Maria Teresa (1980), New Images from Spain (cat.exp.), Madrid, Galería Vandrés.
Bozal, Valeriano (1995), Arte del siglo XX en España. Pintura y escultura 1939-1990, Madrid, Espasa Calpe.
Calvo Serraller, Francisco (1992), La senda extraviada del arte. Ensayos sobre lo excéntrico en las vanguardias, Madrid, Mondadori.
Giralt Miracle, Daniel (1974), «Sergi Aguilar en Galería Adrià», Destino, 08/06/1974, p. 51.
Guasch, Anna Maria (2000), El arte último del siglo XX: del posminimalismo a lo multicultural, Madrid, Alianza.
Krauss, Rosalind E. (2002), Pasajes de la escultura moderna, Madrid, Ediciones Akal.
Marchán Fiz, Simon (2009), Del arte objetual al arte de concepto: 1960-1974, Madrid, Akal.
Olivares, Rosa (1998), «Entrevista con Sergi Aguilar “Todo vale cuando se ajusta a un concepto”», Lápiz: revista internacional del arte, núm. 49, p. 24-29.
Perimetrías (2004), (cat.exp.) Madrid, Abadía de Santo Domingo de Silos, Ministerio de Cultura.
Permanyer, Lluis (1979), «La equilibrada y sugestiva meditación escultórica de Sergi Aguilar», Destino, núm. 2202, p. 40-41.
Queralt, Rosa (1985), «El escultor Sergi Aguilar habla de su obra, de los problemas de creación y del arte actual», La Vanguardia, 27/01/1985, p. 33.
Rivas, Francisco (1984), Sergi Aguilar, Esculturas y dibujos (cat.exp.), Madrid, Museo Español de Arte Contemporáneo.
Rowell, Margit (1991), Sergi Aguilar (cat.exp.), Barcelona, Fundació Joan Miró, 1991.
Rumbos de la escultura española en el siglo XX (2001), Madrid, Fundación Santander Central Hispano y Las Palmas de Gran Canaria, Centro Atlántico de Arte Moderno.
Sergi Aguilar (1984), «De la naturalesa», Barcelona, Galeria Joan Prats.
Sergi Aguilar, Pas d’ombra (1998), Mataró Patronat Municipal de Cultura de Mataró.
Sergi Aguilar, Escultura / Dibuix (1974), Barcelona, Galeria Adrià.
Sergi Aguilar, Escultures en ferro 1979-1982 (1982), Barcelona, Galeria Joan Prats.
Sergi Aguilar (1988), Madrid, Galería Soledad Lorenzo.
Sergi Aguilar, Zul, Papeles y cartones, 1974-1994 (1994), Bilbao, Rekalde.
