El museu ocult: la gènesi del simbolisme mironià en els arxius de la Fundació Joan Miró de Barcelona
Paraules clau:
Joan Miró, dibujos, Fundació Joan Miró, simbolismo, lenguaje artístico, simbolisme, llenguatge artístic, drawings, The Joan Miró Foundation, symbolism, art languageResum
En aquest article s’analitza la producció gràfica de Joan Miró conservada als arxius de l’homònima fundació de Barcelona. Es tracta d’un veritable tresor ocult i parcialment inèdit, tant per a l’estudiós de l’art mironià com per a l’apassionat de la seva obra. L’estudi d’aquestes fonts documentals constitueix un punt de partida fonamental per investigar diferents aspectes de l’art de Joan Miró com la formació del seu simbolisme, l’evolució del seu llenguatge o les temàtiques tractades per l’artista com la poesia i la política.
Descàrregues
Referències
Balsach, M.J. (2007), Joan Miró. Cosmogonías de un mundo originario (1918-1939), Barcelona, Galaxia Gutenberg.
Bogoni, R. (2007), «Los dibujos surrealistas de Joan Miró de los años veinte», Università Ca’ Foscari di Venezia, tesis de licenciatura.
Bogoni, R. (2009), «La interpretación del simbolismo místico en la obra surrealista de Joan Miró», Màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art, Universitat de Barcelona.
Cirici, A. (1971), Miró llegit. Una aproximació estructural a l’obra de Joan Miró, Barcelona, Ed. 62.
Cirlot, L. (1984), «Procesos mironianos: hacia la configuración de la obra», D’art, n. 10, p. 261-275.
Daniel, M. y Gale, M. (2011) Joan Miró. La escalera de la evasión, Barcelona, Fundación Joan Miró-Tate Modern.
Dupin, J. (1963), Joan Miró. La vita e l’opera, Milano, Il Saggiatore.
Dupin, J. (1993), Miró, Barcelona, Polígrafa.
Gasch, S. (1931), «Joan Miró a Montroig», Mirador, vol. III, n. 140, p.4-70.
García de Carpi, L. (2003), «Imágenes milenaristas en el arte de la Vanguardia», Anales de Historia del Arte, Universidad Complutense de Madrid, Vol.13, 2003, <http://revistas.ucm.es/ghi/02146452/articulos/ANHA0303110257A.PDF>, 10-7-12.
Gimferrer, P. (1993), Las raíces de Miró, Barcelona, Polígrafa.
Lanchner, C. (1993), Joan Miró. The Museum of Modern Art, New York, New York, Harry N. Abrams-The Museum of Modern Art.
Llorens, T. (2008), Miró: la terra, Ferrara, Sate SRL.
Lubar, R. (1993), «El Mediterráneo de Miró. Concepciones de una identidad cultural», Joan Miró 1893-1993, Barcelona, Fundación Joan Miró.
Lubar, R. (2000), «Mediterraneo: i colori di un’idea», Art Dossier, Giunti, n. 79, p. 5-24.
Malet, R.M. (1988), Obra de Joan Miró, Barcelona, Polígrafa.
Minguet, J.M., Joan Miró, Madrid, Fundación Mapfre.
Minguet, J.M.; Montaner, T.; Santanach, J. (2010), Epistolari català. Joan Miró 1911-1945, I, Barcelona, Barcino.
Parcerisas, P. (1993), Miró, Dalmau, Gasch. La ventura de l’art modern, 1918-1937, Barcelona, Centre d’Art Santa Monica.
Pesquero Ramón, S. (2009), Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra. Como deletrear su aventura pictórica, Barcelona, Erasmus ediciones.
Picon, G. (1980), Carnets catalans: dibuixos i escrits inédits, Barcelona, Polígrafa.
Raillard, G. (1978), Coversaciones con Miró, Barcelona, Gránica.
Teixidor, J. (1979), «L’obra gràfica de Joan Miró», Joan Miró. Gráfica 1930-1978, Siena, Vallecchi.
Umland, A. (2009), Joan Miró Painting And Anti-painting 1927-1937, New York, Museum of Modern Art.
