Reines mortes o la mort en femení. El funeral reial en la Barcelona dels segles XVII i XVIII

Autors/ores

  • José Antonio Ortiz Universitat de Barcelona

Paraules clau:

exèquies, reines, dona, mort, segles XVII-XVIII, exequias, reinas, mujer, muerte, siglos XVII-XVIII, obsequies, queens, women, death, seventeenth and eighteenth centuries

Resum

A través del material documental d’arxius i biblioteques, les referències visuals i els testimonis literaris volem recuperar la mort femenina en la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Ens centrem en les reines com a imatge del poder amb les imbricacions polítiques, simbòliques i ideològiques que comporta el funeral d’una reina en època barroca.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Breve descripción de las funerales honras, que a la catholica magestad de la Reyna N.S. doña Mariana de Austria dignissima madre del rey Carlos Segundo…(1696), Barcelona, imprenta de Rafael Figuerò.

Foxà, R. (1761), Oracion funebre, que en las exequias, que hizo la mui ilustre, y nobilissima ciudad de Barcelona en la muerte de Nuestra Reina, y Señora D Maria Amalia de Saxonia, y Austria, Barcelona.

Garrigó, F. (1696), Panegyrico funeral en las exequias de la catholica magestad la Reyna Madre doña Mariana de Austria que celebrò la ciudad de Barcelona en su Iglesia Cathedral dia 19 de junio de 1696, Barcelona, en casa de Cormellas.

Menestrier, P. C. F. (1684), Des décorations funèbres, Paris.

Reales exequias que a su augusta soberana Da. Maria Amalia de Saxonia reina de España consagró el rendido amor y gratitud de la mui ilustre ciudad de Barcelona en los dias 23 y 24 de abril de 1761 (1761), Barcelona, en la imprenta de Maria Teresa Vendrell y Texidó.

Vera Tassis, J. (1690), Noticias historiales de la enfermedad, muerte y exsequias de la esclarecida reyna de las Españas doña Maria Luisa de Orleans, Borbon, Stuart y Austria dignissima consorte del Rey Nuestro Señor Don Carlos Segundo de Austria, Madrid, Francisco Sanz.

Ainau i Escudero, J. (1989), «L’arquitectura efímera a la Barcelona del segle XVII», El barroc català, Barcelona, Ed.dels Quaderns Crema, p. 411-433.

Allo Manero, M. (1989), «Tradición ritual y formal de las exequias reales de la primera mitad del siglo XVIII», El Arte en las Cortes Europeas del Siglo XVIII, Madrid, Comunidad de Madrid, p. 34-42.

Allo Manero, M (2003), «La mitología en las exequias reales de la Casa de Austria», De Arte, 2, p. 145-164.

Bonet Correa, A. (1986), «Arquitecturas efímeras, Ornatos y Máscaras. El lugar y la teatralidad de la fiesta barroca», Díez Borque, J. M. (ed.), Teatro y fiesta en el Barroco, Barcelona, Ediciones del Serbal, p.41-70.

Bonet Correa, A. (1990), Fiesta, poder y arquitectura. Aproximaciones al barroco espanyol, Madrid, Akal.

Bottineau, Y. (1968), «Architecture éphèmère et barroque espagnol», Gazette des Beaux-Arts, LXXI, p. 213-230.

Calvo Poyato, J. (2002), Reinas viudas de España, Barcelona, Ed.Península.

Duran i Sanpere, A. i Sanabre, J. (1947), Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l’Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, Institució Patxot, volum II.

Gállego, J. (1985), «Aspectos emblemáticos en las reales exequias españolas de la casa de Austria», Goya,187-188, p.120-125.

Gállego, J. (1996), Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Cátedra.

García Barranco, M. (2008), «La reina viuda o la muerte del cuerpo simbólico», Chronica Nova, 34, p. 45-61.

Kantorowicz, E. (1985), Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teología política medieval, Madrid, Alianza Editorial.

Les Reales exequias de la reina Maria Amalia de Saxonia, la transformació del dol i la festa,<http://librorum.piscolabis.cat/2011/04/les-reales-exequiasde-la-reina-maria.html>, 14-07-2012.

Llorente, M. (2006), «Imagen y autoridad en una regència: los retratos de Mariana de Austria y los límites del poder», Studia Histórica. Historia Moderna, 28, p.211-238.

Martínez, F. (2000), Muerte y sociedad en la España de los Austrias, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.

Martínez-Burgos, P. (2008), «Viudas ejemplares. La princesa Doña Juana de Austria, mecenazgo y devoción», Chronica Nova, 34, p. 63-89.

Morir en femenino: mujeres, ideologia y prácticas funerarias desde la Prehistoruia hasta la Edad Media (2003), Barcelona, Universitat de Barcelona.

Pérez Samper, M. A. (1989), «Les festes reials en la Catalunya del Barroc», El barroc català, Barcelona, Ed.dels Quaderns Crema.

Revilla, F. (1984), «El cenotafio barcelonés de María Amalia de Sajonia», Goya, 181-182, p. 55-62.

Soto Caba, V. (1991), Catafalcos reales del Barroco Español, Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Soto Caba, V. (1988), «Teatro y Ceremonia: algunos apuntes sobre las exequias barrocas», Revista de la Facultad de Geografia e Historia, nº 2, p. 113.

Triadó, J. R. (1987), Història de l’Art Català, Barcelona, Edicions 62, vol. V.

Triadó, J. R. (1991), «Festa i Mort a l’època de Carles III», Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 263-272.

Varela, J. (1990), La muerte del rey. El ceremonial funerario de la monarquía española (1500-1885), Madrid, Turner.

Vives, J. L. (1995), Instrucción de la mujer cristiana, Madrid, Universidad Pontificia de Salamanca.

Descàrregues

Publicades

2013-12-31

Com citar

Ortiz, J. A. (2013). Reines mortes o la mort en femení. El funeral reial en la Barcelona dels segles XVII i XVIII. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (2), 115–125. Retrieved from https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/47

Número

Secció

Dona, imatge femenina