Pau Roig i les tres pintures del magatzem de música Cassadó & Moreu: una lectura musical
Paraules clau:
Cassadó Moreu, Pau Roig, iconografía musical, Modernismo, Simbolismo, iconografia musical, Modernisme, Simbolisme, musical iconography, Modernism, SymbolismResum
A principis del segle XX proliferaven les botigues de pianos a Barcelona per assumir la forta demanda existent d’aquests instruments, presents en totes les cases fins a l’aparició del gramòfon, que va acabar per substituir-lo fins a la seva pràctica desaparició dels salons de les llars. Un d’aquests establiments va ser el que regentava la coneguda família de músics Cassadó Moreu, que estava decorat amb motius iconogràfics que aludien a temes musicals. Sens dubte, les peces decoratives més valuoses eren les tres obres del pintor Pau Roig i Cisa que ocupen aquest escrit i que avui decoren els despatxos del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Descàrregues
Referències
Aviñoa, X. (1985), La música i el modernisme, Barcelona, Curial
Fontbona, F.; Miralles, F. (1985), «Del Modernisme al Noucentisme, 1888-1917», Història de l’Art Català, vol VII, Barcelona, Edicions 62.
Fontbona, F. (2002), «Las raíces simbolistas del Art Nouveau», Anales de literatura española, nº 15, p. 213-221.
Fukushima, M. (2007-2008), «Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900», Recerca Musicològica XVII-XVIII, p. 279-297.
Gaspar Homar, moblista i dissenyador del modernisme (1998), Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya; Fundació “la Caixa”.
El Simbolismo en la pintura francesa (1972), Museo de Arte Moderno, Barcelona, diciembre/enero 1972-1973, Madrid, Dirección General de Bellas Artes.
Sala, T.M. (2005), La vida cotidiana en la Barcelona de 1900, Madrid, Sílex.
Soler i Fonrodona, R. (2003), «Joaquim Cassadó i Valls i els seu fills Agustí i Gaspar Cassadó i Moreu: els músics Cassadó», Fulls del museu arxiu de Santa Maria, p. 14-23.
Trenc, E. (1990-1991), «La influencia de la pintura francesa», El modernisme, Vol.I, Museu d’ Art Modern Parc de la Ciutadella, Barcelona, Lunwerg, p. 195-204.
Trenc, E. (1988), «El wagnerisme a les arts plàstiques catalanes (1880-1910)», Miscel.lània Joan Gili, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 559-584.
Wagnermania, <http://www.wagnermania.com/dramas/lohengrin/espanol.asp>, 31-08-2012.
CALZABIGI, R. (1910), Orfeo: òpera en tres actes i cinc quadres; música de Christoph Willibald Gluck (libreto), Barcelona [s. n].
«Obras del modernismo», Destino, Año XXXVI, Nº. 1935, 2 noviembre 1974, p. 49.
Wagner, R. (1906), Lohengrin, trad. X. Viura i J. Pena, Leipzig, Editors Brei Tkopf & Hêrtel, Barcelona Associació Wagneriana.
