Pau Roig and the three paintings from the Cassadó & Moreu musicstore: a musical interpretation
Keywords:
Cassadó Moreu, Pau Roig, iconografía musical, Modernismo, Simbolismo, iconografia musical, Modernisme, Simbolisme, musical iconography, Modernism, SymbolismAbstract
In the early twentieth century piano stores proliferated in Barcelona in response to a strong demand for these instruments, present in every house until the appearance of the gramophone, which eventually replaced the piano until its practical disappearance from halls of the households. One of these stores was the one ran by the famous family of musicians Cassadó Moreu, decorated with iconographic motifs alluding to musical themes. Without doubt, the most valuable decorative pieces were the three paintings by the artist Pau Roig Cisa that now decorate the offices of the Department of Culture of the Generalitat of Catalonia and are the subject of this article.
Downloads
References
Aviñoa, X. (1985), La música i el modernisme, Barcelona, Curial
Fontbona, F.; Miralles, F. (1985), «Del Modernisme al Noucentisme, 1888-1917», Història de l’Art Català, vol VII, Barcelona, Edicions 62.
Fontbona, F. (2002), «Las raíces simbolistas del Art Nouveau», Anales de literatura española, nº 15, p. 213-221.
Fukushima, M. (2007-2008), «Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900», Recerca Musicològica XVII-XVIII, p. 279-297.
Gaspar Homar, moblista i dissenyador del modernisme (1998), Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya; Fundació “la Caixa”.
El Simbolismo en la pintura francesa (1972), Museo de Arte Moderno, Barcelona, diciembre/enero 1972-1973, Madrid, Dirección General de Bellas Artes.
Sala, T.M. (2005), La vida cotidiana en la Barcelona de 1900, Madrid, Sílex.
Soler i Fonrodona, R. (2003), «Joaquim Cassadó i Valls i els seu fills Agustí i Gaspar Cassadó i Moreu: els músics Cassadó», Fulls del museu arxiu de Santa Maria, p. 14-23.
Trenc, E. (1990-1991), «La influencia de la pintura francesa», El modernisme, Vol.I, Museu d’ Art Modern Parc de la Ciutadella, Barcelona, Lunwerg, p. 195-204.
Trenc, E. (1988), «El wagnerisme a les arts plàstiques catalanes (1880-1910)», Miscel.lània Joan Gili, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 559-584.
Wagnermania, <http://www.wagnermania.com/dramas/lohengrin/espanol.asp>, 31-08-2012.
CALZABIGI, R. (1910), Orfeo: òpera en tres actes i cinc quadres; música de Christoph Willibald Gluck (libreto), Barcelona [s. n].
«Obras del modernismo», Destino, Año XXXVI, Nº. 1935, 2 noviembre 1974, p. 49.
Wagner, R. (1906), Lohengrin, trad. X. Viura i J. Pena, Leipzig, Editors Brei Tkopf & Hêrtel, Barcelona Associació Wagneriana.
