La Bíblia com a eina de gestació del món plàstic de Joan Miró
Paraules clau:
Miró, Biblia, espíritu, biblioteca personal, surrealismo, simbolismo, místico, Bíblia, esperit, surrealisme, simbolisme, místic, Bible, spirit, library, surrealism, symbolism, mysticResum
Joan Miró expressa, durant tota la seva producció artística, un gran interès cap al que pot constituir un enriquiment per al seu esperit. Aquesta atracció, testimoniada per les seves fonts d’inspiració iconogràfica i literàries, es reflexa en el seu llenguatge plàstic. Guiats per les paraules del artista i les dades d’investigació inèdites, s’ha pogut documentar l’ús que va fer Miró d’un text bíblic en concret, seleccionat entre els exemplars de la seva biblioteca personal, que es va convertir en instrument d’influència en el seu art. S’ha demostrat com el vincle íntim de Miró amb un gravat de Gustave Doré, en el volum II de la Sagrada Bíblia familiar, editada en 1873, va contribuir a modelar el procés d’elaboració de l’obra i inspirar els resultats iconogràfics i formals d’una sèrie de pintures.
Descàrregues
Referències
Artigas J.L. (1948), Formulari i pràctiques de ceràmica, Barcelona, Gustavo Gili.
Artigas, J.L. (1948), «Ma collaboration avec Miró», Derriére Le Miroir, n. 7, París, Villeri, Maeght.
Artigas, J.L. (1964), «Una amistat de cinquanta anys», Miró, Barcelona, Sala Gaspar.
Miró, J. (1975), Càntic del sol. Francisco de Asís santo, Barcelona, Gustavo Gili.
Miró Barcelona (1964), Barcelona, Galeria Joan Gaspar.
Artigas, l’home del foc (2012) (cat.exp.), Barcelona, Fundació Taller Josep Llorens Artigas y Fundació Catalunya Caixa del 17 de abril al 2 de septiembre de 2012.
Balsach, M.J. (2007), Joan Miró. Cosmogonías de un mundo originario (1918-1939), Barcelona, Galaxia Gutenberg.
Biblioteca personal de Joan Miró. Ampliació del fons documental de la Fundació Joan Miró (2009), Barcelona, Centro de Estudios de Arte Contemporáneo de la Fundació Joan Miro, <http://fundaciomiro-bcn.org/imgdin/spdossier/0003.pdf>, 28-10-2013.
Càntic del Sol: Joan Miró, (2003) (cat.exp.), Valladolid, Museo de Arte Contemporáneo Español de mayo a septiembre de 2003.
Barriere, G. (1974), «Miró élucidé: le poête préhistorique», Connaissance des arts, 267, mayo, p. 94-101.
Bogoni, R. (2007), Los dibujos surrealistas de Joan Miró de los años veinte, Barcelona y Venecia, Universidad de Barcelona y Universidad Cá Foscari de Venecia, tesis de licenciatura dirigida por la Dra. Lourdes Cirlot y el Dr. Giuseppe Barbieri.
Bogoni, R. (2013), «El museo oculto: la génesis del simbolismo mironiano en los archivos de la Fundació Joan Miró», EMBLECAT, Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i societat, núm.2, Barcelona, Emblecat Edicions, p.105-114.
Bogoni, R. (2014), «Ángeles y demonios: el universo femenino en la obra de Joan Miró», Nuevas Artemisias:Creación, Tradición y Mito, Barcelona, Emblecat Edicions, p. 119-138.
Dupin, J. (1993), Joan Miró, Polígrafa, Barcelona.
Dupin, J; Lelong-Mainaud, A. (2000), Miró Paintings (1931-1941), vol. 2, Palma de Mallorca, Successió Miró.
Green, C. (2000), «Assassinare la pittura», Art dossier, Firenze, Giunti, n. 79, p. 33-41.
Rowell, M. (1981), «Joan Miró: pintura-poesia», Joan Miró, Barcelona, Fundación Joan Miró.
Rowell, M. (2002), Escritos y conversaciones, Valencia-Murcia, Instituto valenciano de arte Moderno.
