Primeras notas sobre la suerte de los artistas catalanes a causa de la Guerra Civil

Autores/as

  • Teresa Camps Miró Universitat Autònoma de Barcelona

Palabras clave:

Recupeació de patrimoni, MUME, artistes exiliats, art català de postguerra

Resumen

El presente estudio recopila una serie de datos procedentes de memorias e investigaciones
de otros autores, con el claro propósito de acercarnos al arte catalán de la post-guerra, cuando muchos artistas se vieron obligados a exiliarse en 1939. Trata de lo que hicieron los artistas, tanto de los que se fueron como de los que se quedaron, para sobrevivir y cómo se vió reflejado en su arte. Aunque este estudio da muchos nombres de artistas afectados por la guerra, sabemos que fueron muchos más, y estas páginas pretenden ser un invitación a continuar investigando para recuperarlos e incluirlos en la memoria histórica que por justicia les corresponde.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Pi Sunyer, Carles (s.d.), La guerra, 1936-39 (memòries), Barcelona, La Fundació Pi Sunyer, Editorial Pòrtic s.d.

Abellan, José Luis (1976-1978), El exilio español de 1939, 6 v., Madrid, ed.Taurus.

Agramunt, Francisco (2005), Arte y represión en la guerra civil española, València, Generalitat Valenciana.

Aguilera Cerni, Vicente (1970), Iniciación al arte espanyol de la postguerra, Barcelona, Ed.de bolsillo.

Alted, Alicia i Luciente, Domergue (2003), El exilio republicano español en Toulouse 1939-1999, Madrid, ed. UNED.

Alted, Alicia i Llusià, Manel (2003), La cultura del exilio republicano español de 1939, Madrid, ed. UNED.

Armand-Dreyfus, Geneviève (2002), Exilio, 1939-1977, (cat.exp.) Madrid, Palacio del Retiro, Fundación Pablo Iglesias, setembre-octubre.

«L’exili en dades», Avui, 20/6/2007.

Avui, 7/1/2012.

«L’epopeia catalana», Avui, 20/6/2007.

«L’obra gràfica d’un artista exiliat busca museu», Avui, 4/8/2006.

Barral, Xavier (2001), Art de Catalunya, Barcelona, Edicions l’Isard.

Bartolí, Josep (2002), Campos de concentración. Joseph Bartolí, un creador a l’exili, Barcelona, Diputació de Barcelona.

Benet, Josep (1973) Catalunya sota el règim franquista, París. Ed. Catalanes.

Bladé i Desumvila, Artur (1976), L’exiliada, ed. Pòrtic.

Bosch, Juan Francisco (s.d.), El año artístico barcelonés 1940-1954, Barcelona, Edicions Europa

Bosch, Joan F. (1940), «Final de etapa», Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, v.I, Barcelona, p. 218.

Bosch, Joan F. (1941), «Interrogante absoluto», Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, v.III, Barcelona, p.7-8.

Brihuega, Jaime (2002), Arte y política en España (1898- 1939), Granada, Cuadernos del Instituto Andaluz del Patrimonio.

Cabañas Bravo; Miguel (1996), La política artística del franquismo, Madrid, CSIC.

Cabañas, Miguel (1995), Artistas contra Franco, Mèxico, UNAM.

Centelles, les vides d’un fotògraf, 1909-1987 (2006), (cat.exp.), Barcelona, Palau de la Virreina.

Cirici Pellicer, Alexandre (1972), Art Català Contemporani, Barcelona, Proa.

Cirici Pellicer, Alexandre (1976), A cor batent, Edicions Destino.

Dreyfus-Armand, Genevieve (1999), L’exil des republicans espagnols en France, París, Albin-Michel.

El Punt Avui, 17/2/2014

«Una gravísima fugida de talents», El Punt Avui, 20/2/2014.

Figueres, Josep Maria (2003), «Aproximació a la premsa de l’exili», dins Enric Pujol, L’exili català del 1936 al 1939, Girona, Quaderns del Cercle, núm. 19.

Fontserè, Carles (1995), Memòries d’un cartellista català, 2 v., Barcelona, Ed. Pòrtic.

Frisach, Montse (2006), “Roser Bru, entre Xile i Catalunya”, Avui, 26/5/2006.

Gamonal Torres, Miguel (1987), Arte y política en la guerra civil española, el caso republicano, Granada, Diputación.

Gasch, Sebastià (2002), «Etapes d’una vida», Diari d’un exili, Barcelona, Quaderns Crema, p.14.

González Lamela, Mª del Pilar (1999), «El exilio artístico español en el Caribe, Cuba, Santo Domingo y Puerto Rico», A Coruña (tesi doctoral).

Guillamon, Julià, Jordà, Joaquim i Abad, Francesc (2005), Literaturas de l’exili (cat.exp.), Barcelona, CCCB del 4/10/2005 al 29/1/2006.

Izquierdo, Violeta (2002), El arte del exilio republicano espanyol (cat.exp.), Toulouse, març de 2002.

Junoy, Joseph Maria (1944), Sentido del arte español, Barcelona, Ediciones Aymà.

Martínez-Cobo, José (2004), «La presse de l’exil», Républicains espagnols en Midi-Pyrénées, Toulouse, Presses Universitaires du Mirail.

Miralles, Francesc (1983), L’època de les avantguardes, col. ‘Història de l’art català’, v.VIII, Barcelona, Edicions 62.

Molins i Fábrega, Narcís, (2007), Campos de concentración (1939-194...), Madrid, ACVF Ed.

Pagès, Vicenç (2011), «Una guerra al paradís», L’Avenç, abril 2011.

Palau, Maria (2017), «Un artista que no ho volia ser», El Punt Avui, 8/1/2017.

Pessarrodona, Marta (2010), França, 1939. La cultura catalana exiliada, Ara Llibres.

Pi de Cabanyes, Oriol (2004), «Pació i mort de Joaquim Mir», Parsifal, Barcelona.

Pla, Jaume (1991), Memòria escrita, Barcelona, edicions de la Revista de Catalunya.

Pla, Jaume (1996), «De l’art i de l’artista», Caixa de Sabadell, 1996, p.132.

Pla Brugat, Dolors (1999), Els exiliats catalans. Un Estudio de la emigración republicana en Mèxico, Libros del Umbral.

Playà Massot, J (1983), «Es completarà l’exposició “Pintor catalans a l’exili”», Avui, 2/10/1983.

Portell, Susana (2011), «El refugi de Tossa», L’Avenç, abril, 2011.

Pujol Enric (2003), L’exili català del 1936 al 1939, Girona, Quaderns del Cercle, núm. 19.

Pujol, Enric i Solé, Felip (2007), Exilis, Angle Editorial.

Riera Llorca, Vicenç (1994), Els exiliats catalans a Mèxic, Curial.

Rodríguez Aguilera, Cesareo (1986), Arte Moderno en Cataluña, Barcelona, Planeta.

Rovira i Virgili, Antoni (2013), Els darrers dies de la Catalunya republicana, Barcelona, ed. A contravent.

Rubio, Jaime (1977), La emigración de la guerra civil de 1936-38, 3 v., Madrid, ed. San Martín.

Salaun, Serge (1989), «Education et culture dans les camps de réfugies», a Jean-Claude Villegas,

Plages de l’exil. Les camps de réfugiés espagnols en France 1939, BDIC, Paris et Dijon.

Soldevila, Ferran (2007), Dietaris de l’exili i del retorn, València, Ed. Tres i Quatre.

Suárez, María Teresa i Guadalupe Tolosa, María (2005), «Estudio e identidad en trànsito», Arte latinoamericano del siglo XX, Zaragoza, Prensa Universitaria.

Subirats, Marina (2011), Periple d’un artista 1936-1941 (exp.), Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, novembre.

Vázquez, Eva (2014), «Un art contra la humiliació», Avui Cultura, 12/12/2014.

Vázquez, Eva (2011), «El mapa dels vençuts. Joseph Subirats», Avui, 24/1/2011.

Vilanova, Francesc (2010), Exiliats, proscrits, deportats. El primer exili dels republicans espanyols dels camps francesos, al llindar de la desesperació, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, cop. 2010.

Vilanova, Francesc (2007), 1939: una crónica del año más terrible de nuestra historia, Barcelona, Ed.Península.

Vilanova, Francesc (2001), Als dos costats de la frontera: relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vilanova, Francesc (2005), La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946): lectures polítiques de la segona guerra mundial, Barcelona, Empúries.

Villegas, Jean-Claude (1989), Plages de l’exil. Les camps de refugiés espagnols en France 1939, BDIC, Paris et Dijon.

MUME (Museu Memorial de l’exili) http://museuexili.cat/index.php?option=com_eventlist&view=categoryevents&id=3&Itemid=197&lang=es.

Descargas

Publicado

2018-06-30

Cómo citar

Camps Miró, T. (2018). Primeras notas sobre la suerte de los artistas catalanes a causa de la Guerra Civil. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (7), 137–170. Recuperado a partir de https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/133

Número

Sección

Articles