La lidia de toros, antecedentes en Barcelona

Autores/as

Palabras clave:

Carles IV, toros a Barcelona, festa taurina, tradició, places de toros, Carlos IV, fiesta taurina, tradición, plazas de toros, King Charles IV, bulls in Barcelona, bullfighting, tradition, bullring

Resumen

La fiesta de los toros fue una afición que nació entre los barceloneses a partir del año 1802, cuando el rey Carlos IV visitó la ciudad, construyéndose la primera plaza de madera en la Barceloneta. Los testimonios recogidos permiten establecer la hipótesis que, con anterioridad a esta fecha, la lidia de toros no formaba parte de la tradición, a pesar de que era conocida a través de la cerámica, las sombras chinescas y espectáculos ambulantes afines que llegaban a la ciudad. Si bien es cierto que la historia del toro nos lleva a la época medieval cuando Joan I cerró la plaza del Rey para una función taurina, este acontecimiento debe ser considerado un hecho aislado, muy diferente a lo que sucedía en Castilla donde este tipo de fiesta se había enraizado en la tradición.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Esther Garcia-Portugués, ArsNostrum

PhD in Art History

Historian and Art Critic (ACCA and AICA)

Citas

Amat i de Cortada, R. d’, baró de Maldà (1948), Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX (Estancias de don Rafael de Amat y de Cortada en “Can Pexau”), prólogo y transcripciones de J.M.Cuyás, Badalona.

Amat i de Cortada, R. d’, baró de Maldà (1959), El Col·legi de la Bona Vida, presentat per Alexandre Galí, Barcelona, Ed. Selecta

Amat i de Cortada, R d’, baró de Maldà (1990), Calaix de Sastre en que se explicarà tot quant va succehint en Barcelona, y vehinat, desde mitg any 1769. A las que seguirân las dels demés anys esdevenidors, per divertiment del Autor, y sos Oyents, adnexas en el dit Calaix de Sastre las mes mínimas frioleras, (1769-1816), editada com Calaix de Sastre, a càrrec de Ramon Boixareu, Barcelona, Curial, Biblioteca Torres Amat. (vol. I, 1769-1791; II, 1792-1794; III, 1795-1797; IV, 1798-1799; V, 1800-1801; VI, 1802-1803 i VII, 1804-1807).

Burdiel, I. (1995-2008), «De la monarquía absoluta a l’Estat liberal», Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La gran transformació 1790-1860, vol. 6, p. 232-260.

Casanova Giménez, M. A, (2011), «El toro en la ceràmica», Revista de Estudios Taurinos, núm. 30, Sevilla, Fundación de Estudio Taurinos, p. 57-96.

Coroleu, J., Memorias de un menestral de Barcelona 1792-1864, Barcelona, Tip. La Vanguardia, 1901

Cossio, J. M. de (1978), Los toros. Tratado técnico e histórico, Madrid, Espasa-Calpe, 1978, tomo III

Dietari de Jeroni Pujades (1601-1630), (1976), IV vols., Ed.de Josep María Casas Homs, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, Rafael Dalmau.

Domènech, A. (2009), El Eterno efímero, grabados y dibujos conmemorativos del siglo XVI al XIX, (cat.exp.), Barcelona, Palau Antiguitats, núm. 17.

Enciclopèdia (2005), «La llarga tradició de les festes de bous a Catalunya», Enciclopèdia de la Cultura popular de Catalunya. La Festa, vol. 4, Barcelona, Enciclopèdia Catalana S.A.

García-Martín, M. (1989), «La plaça de toros», Barceloneta, Barcelona, Catalana de Gas, p. 98-101

García-Portugués, E. (2010), «Testimonis de la festa amb motiu de la vinguda reial a Barcelona l’any 1802 », VIè. Congrés d’Història Moderna de Catalunya: La Catalunya diversa: Cultura i pràctiques culturals. Revista Pedralbes, Departament d’Història Moderna, núm. 28, Barcelona, Universitat de Barcelona, 15-19 de desembre de 2008, p. 623-642

García-Portugués, E. (2012-I), «La ciudad de Barcelona anfitriona de Fernando VII», XVIII Congreso del Comité Español de Historia del Arte (CEHA). Mirando a Clío. El arte español espejo de su historia, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 20-24 de setembre de 2010, p. 1174-1189.

García-Portugués, E. (2012-II), “Costumbres sociales de la nobleza catalana del XVIII. Salones y jardines, hortus conclusus del poder y del estatus social”, XIX Congreso Nacional de Historia del Arte. Las Artes y la Arquitectura del poder, Castellón de la Plana, Universidad Jaume I, 4-8 de septiembre de 2012.

García Sánchez, L. (1998), «Las corridas de toros» Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802,

Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral), p. 684-689.

Llubià, Lluis M. (1969), «Els plafons decorats d’Alella», Alella, núm. 91, juliolagost.

Luján, N. (1954), «Principios del toreo a pie», Historia del toreo, Barcelona, Destino, p.9-28.

Pérez Samper, M. À. (1973), Barcelona, Corte. La visita de Carlos IV en 1802, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi de llicenciatura)

Pérez Samper, M. À. (1977), Les visites reials a Barcelona, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral)

Pérez Samper, M.À. (2003), «Barcelona, corte: las fiestas reales en la época de los Austrias», La fiesta cortesana en la época de los Austrias, Junta de Castilla y León, p.139-192.

Permanyer, Ll. (2008), L’esplendor de la Barcelona burgesa, Barcelona, Angle Ed.

Riera i Sallarés, A. (1983-I), «Els plafons de rajoles de la Font de la Salut d’Alella», Alella, núm. 181, estiu 1983, p.35-37. (MCB-4574),

Riera i Sallarés, A. (1983-II), «La gran trobada», Alella, núm. 183, hivern 1983, p.46-48 (MCB-4575).

Santonja, G. (2011), «Memorial dirigido al doctor Velasco, consejero de Felipe II», El Mundo, El Cultural, 2-8 diciembre 2011, p.8-11.

Gaceta de Madrid, 4 d’octubre de 1827, p. 481-484.

Diario de Barcelona, 1 de gener de 1802, p. 4

Diario de Barcelona, 3 de gener de 1802, p. 12

Diario de Barcelona, 10 de gener de 1802, p. 38

Diario de Barcelona, 25 de març de 1802, p. 339

Diario de Barcelona, 4 d’abril de 1802, p. 378

Diario de Barcelona, 15 de setembre de 1802, p. 1137

Diario de Barcelona, 16 de setembre de 1802, p. 1142.

Diario de Barcelona, 21 de setembre de 1802, p. 1168

Diario de Barcelona, 22 de setembre de 1802, p. 1169

Diario de Barcelona, 27 de setembre de 1802, p. 1189

Diario de Barcelona, 28 de setembre de 1802, p. 1193-4

Diario de Barcelona, 5 d’octubre de 1802, p. 1221-1123

Diario de Barcelona, 6 d’octubre de 1802, p. 1227

Diario de Barcelona, 12 d’octubre de 1802, p. 1249-1250

Diario de Barcelona, 13 d’octubre de 1802, p. 1256

Diario de Barcelona, 16 d’octubre de 1802, p. 1269

Diario de Barcelona, 17 d’octubre de 1802, p. 1273-1274

Diario de Barcelona, 18 d’octubre de 1802, p. 1278

Diario de Barcelona, 23 d’octubre 1802, p. 1302.

Diario de Barcelona, 24 d’octubre de 1802, p. 1306-1307

Diario de Barcelona, 25 d’octubre de 1802, p. 1309

Diario de Barcelona, 27 d’octubre de 1802, p. 1320

Diario de Barcelona, 29 d’octubre de 1802, p. 1331

Diario de Barcelona, 30 d’octubre de 1802, p. 1334

Diario de Barcelona, 2 de novembre de 1802, p. 1349-1350

Diario de Barcelona, 3 de novembre de 1802, p.1360

Diario de Barcelona, 1 d’octubre de 1827, p. 2187

Diario de Barcelona, 17 d’octubre de 1827, p. 2315-2317.

Diario de Barcelona, 19 d’octubre de 1827, p. 2332-2333.

Diario de Barcelona, 19 de novembre de 1827, p. 2580-2581

Diario de Barcelona, 30 de novembre de 1827, p. 2668- 2669.

Diario de Barcelona, 4 de desembre de 1827, p. 2699.

Diari de Sessions Parlament de Catalunya 28/7/2010, sessió núm. 85.2. Tram.202-00050/08.

DOGC núm. 5687, 6/8/2010, prohibició de construir noves places de toros. Llei 28/2010, 3 d’agost, modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008.

DOGC núm. 5731, 8/10/2010, prohibició de les festes amb toros o bous a excepció d’aquelles festes en què no es matí a l’animal (correbous). Llei 34/2010 de l’1 d’octubre, regulació de les festes tradicionals amb bous.

Descargas

Publicado

2013-12-31

Cómo citar

Garcia-Portugués, E. (2013). La lidia de toros, antecedentes en Barcelona. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (2), 47–64. Recuperado a partir de https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/41

Número

Sección

Festa i tradicions