Religión i mitología en el cambio de siglo
la obra pictórica de Aleix Clapés (1846-1920)
Palabras clave:
Clapés, Verdaguer, Gaudí, Palau Güell, Palacio GüellResumen
En este artículo se analiza la figura de Aleix Clapés (1846-1920), uno de los artistas más desconocidos del fin de siglo en Cataluña. Se profundiza en su biografía pero sobre todo se centra en el estudio de la influencia que las obras literarias de Jacint Verdaguer, L’Atlàntida principalmente, tuvieron en algunos de los encargos que ejecutó para la familia Güell gracias a la mediación de Antoni Gaudí.
Descargas
Citas
Enciclopedia Vniversal Ilvstrada Evropeo-Americana (1912), Tomo XIII, Madrid, Espasa-Calpe.
Opisso, A. (1902), «Alejo Clapés», Hispania, núm. 82, p. 280-297.
Puiggarí, J. (1894), Monografia de la casa Palau y Museu del Excm. Sr. D. Eusebi Güell i Bacigalupi ab motiu de la visita oficial feta per lo «centre», Barcelona, Imprempta y Llibreria de «L’Avenç» – Centre Excursionista de Catalunya.
Vayreda, R. (1922), «Carnet d’Exposicions. Galeries Dalmau: Exposició Aleix Clapes», La Veu de Catalunya (Pàgina Artística), 24 de noviembre de 1922, núm. 568, p. 12.
La Veu de Catalunya (1921), Barcelona, 16 de gener de 1921, núm. 523, p. 3.
A. Clapés (1846-1920) (1999), Vilassar de Dalt, Centre Cultural Vilassar de Dalt.
Bassegoda Nonell, J. (1976), «50 aniversario de la muerte de Gaudí», La Vanguardia, Barcelona, 14 de maig de 1976, p. 47.
Bassegoda Nonell, J. (1986), «Verdaguer, els Güell i Gaudí», Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, núm. 1, p. 215-219.
Bassegoda Nonell, J. (1992), «Un texto prueba que las pinturas de La Pedrera son de Ivo Pascual», La Vanguardia, Barcelona, 29 de març de 1992, p. 68.
Bassegoda Nonell, J. (2002), Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Madrid, Criterio Libros.
Campos, J. A. (2002), Las voces de Gaudí, Barcelona, Edicions Universitat Politècnica de Catalunya.
Capdevila, C. (1933), «L’obra del pintor Clapés al Museu», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. III, núm. 22, p. 80-85.
Coll, I. (1999-2000), El ressò de l’impressionisme en el Cau Ferrat, Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges.
Fontbona, F. (dir.) (2002), El modernisme. Pintura i dibuix, vol. III, Barcelona, Edicions L’Isard.
Fontbona, F. (2002), «Jacint Verdaguer i les arts plàstiques», Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, núm. 11, p. 143-155.
Fontbona, F.; Miralles, F. (1985), Història de l’art català. Volum VII. Del modernisme al noucentisme. 1888-1917, Barcelona, Edicions 62.
González, A.; Lacuesta, R.; Moreno, J. M.; De Puig, J.; Salvà, M. G. (2001), El Palau Güell, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Güell, C. (2001), Gaudí y el Conde Güell. El artista y el mecenas, Barcelona, Martínez Roca.
Jiménez, L. (2002), «Les primeres interpretacions plàstiques de “L’Atlàntida” de Verdaguer», Revista de Catalunya, núm. 177, p. 71-94.
La vida a palau. Eusebi Güell-Antoni Gaudí. Dos homes i un projecte (2002), Barcelona, Diputació de Barcelona.
Pla, J. (1970), “Santiago Rossinyol i el seu temps”, Tres artistes. Obra Completa (vol. XIV), Barcelona, Destino.
Ràfols, J.F. (1949), Modernismo y modernistas, Barcelona, Destino.
Ràfols, J.F. (1980), Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. (4 vol.), Barcelona-Bilbao, Edicions Catalanes S.A – La Gran Enciclopedia Vasca.
Trenc, E. (2005), “¿Hispania, una revista modernista?”, Prensa, impresos, lectura en el mundo hispánico contemporáneo: homenaje a Jean-François Botrel, Burdeus, Université Michel de Montaigne Bordeaux 3.
Utrillo, M. (1989) Història anecdótica del Cau Ferrat. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans.
La Vanguardia (1934), Barcelona, 14 de desembre de 1934, p. 2.
Verdaguer, J. (2003), Poemes llargs. Teatre. Totes les Obres II, Barcelona, Proa.
