El dibujo y la acuarela de Maria Freser (Vilassar de Mar, 1874 - Valls, 1964)
Palabras clave:
Dona artista, art català, art contemporani, Maria Freser, woman artist, Catalan art, contemporary artResumen
El presente estudio realiza una revisión de lo que se ha escrito y dicho sobre MariaFreser. Pone en cuestión algunos de los referentes temáticos que se le han atribuido y enevidencia a una mujer que se desmarcó del que supuestamente debía hacer una señora desu tiempo. También, tiene presente a otros artistas de su entorno, así como las vanguardiasdel momento. Finalmente plantea algunas preguntas que todavía son incógnitas y que sedeberían descifrar para poder entender y situar adecuadamente su obra.
Descargas
Citas
Agramunt, Francisco (2005), Arte y represión en la guerra civil española:artistas en checas, cárceles y campos de concentración, Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria valenciana de cultura.
Bas, Damià (1990), «Singladuras», Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar, núm. 9, juny de 1990.
Benet, Rafael (2009), Cròniques d’art a La Veu de Catalunya 1928 - 1929, Barcelona, Fundació Rafael Benet, p.143 i 208.
Benet, Rafael (2006), Cròniques d’art a La Veu de Catalunya 1934 - 1936, Barcelona, Fundació Rafael Benet, p.338 i 365.
Canyà, Llucieta (1938), «Basic d’intrucions i coses que la dona ha de fer per retenir i complaure al marit», L’etern femení , Barcelona (1933) 1938, p. 162-169.
Carbonell i Guberna, Jaume (2000), «L’obra de Maria Fresser: el batec de la vida musical catalana», Maria Fresser, apunts del Liceu, Cabrera de Mar.
Coll, Isabel (2001), Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XX», Barcelona, ed. El Centauro CROC.
Freixa, M. (2000), «Introducció», Maria Fresser, apunts del Liceu, Cabrera de Mar, Galerada.
Maragall, Joan A. (1975), Història de la Sala Parés, Barcelona, Ed. Selecta.
Padró, A.; Rosés, A.;Vives P. (2003), «Maria Freser. Cròniques des del balcó», Quaderns de Vilaniu, 43, Valls, p. 109-129.
Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya: fins l’any 1938 (1999), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Repertori de catàlegs d’exposicions col.lectives d’art a Catalunya: fins l’any 1938 (2002), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Rius Vernet, N. (2008), Del fons a la superfície. Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista, (cat.exp.), Barcelona, Centre de Cultura de les Dones Francesca Bonnemaison.
Rius Vernet, N.; Sanz Coll, T. (2012), Lola Anglada, poderosa memòria. Dibuixos i il·lustracions compromesos, Barcelona, Museu d’Historia de Catalunya.
Rius Vernet, N. ; Sanz Coll, T. (2015), Lola Anglada. Memòries 1892-1984, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Rosés, Assumpta (1991), «Pinacoteca», Museu de Valls (cat.), Valls, Ajuntamentde Valls.
Simal, Laura (2008), «Aproximació a l’estudi de les dones artistes actives a la postguerra a Barcelona», treball de recerca del màster en Patrimoni Artístic a Catalunya del Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per la professora Teresa Camps, defensat l’any 2008.
Torrents, Llum (2000), «Els apunts del Liceu de Maria Fresser», Maria Fresser, apunts del Liceu, Cabrera de Mar, Galerada.
Vives de Fàbregas, E. (1980), Història de l’aquarel·la catalana”, Barcelona, E.Vives.
[Fages (2002)], Carles Fages de Climent (1902-1968) Poètica i mítica de l’Empordà» (cat. exp.), Figueres, Museu de l’Empordà , maig, 2002
Fages, Carles (2003), Les bruixes de Llers, Barcelona, Quaderns Crema, Poseí núm.10 (1924).
Rius, Núria «Freser, Maria», Diccionari biogràfic de dones, http://www.dbd.cat/fitxabiografies.php?id=695, octubre 2015.
