Du Spiegel meiner Seele. La relació artística entre Alfred Kubin i Emmy Haesele
DOI:
https://doi.org/10.56349/emblecat.163Paraules clau:
Alfred Kubin, Emmy Haesele, arts gràfiques, estereotips de gènere, inspiració artísticaResum
L’objectiu d’aquest article és posar en qüestió les dinàmiques que es van desenvolupar en les relacions afectives entre artistes durant la primera meitat del segle XX, abordant conceptes com a “musa”, “geni” o “creativitat” com a termes basats en estereotips de gènere dins de la historiografia de l’art. Per fer-ho ens centrarem en la relació entre el conegut il·lustrador austríac Alfred Kubin i la invisibilitzada dibuixant Emmy Haesele. El seu amor clandestí va donar lloc a la creació d’una sèrie de temàtiques conjuntes i a certs préstecs iconogràfics fonamentals per a entendre l’obra de tots dos.
Descàrregues
Referències
Bruckner, M. (1977), «Interview von M. Bruckner mit Emmy Haesele anläßlich der Ausstellung in der Galerie Schwarzer», Neue Illustrierte Wochenschau, Viena, nº 6, 6/2/1977, p.6.
Alcaide, Eva (2010), «Rescatadas aunque excluidas. Relatos alternativos sobre mujeres artistas», Her&Mus: Revista de Museología, nº3, p.36-42.
Altnöder, F. y Altnöder, H. (1987), Emmy Haesele, Ferdinand Altnöder y Heidi Altnöder ed., Salzburgo, Galerie Altnöder.
Assmann, P. (1997), Alfred Kubin. Kunstbeziehungen, P. Assmann ed., Linz y Salzburgo, Oberösterreichische Landesgalerie y Residez Verlag.
Bergson, Henri (2013), La risa. Ensayo sobre el significado de lo cómico, Buenos Aires, Losada.
Brandow-Faller, Megan Marie (2010), An Art of Their Own. Reinventing Frauenkunst in the Female Academies and Artists Leagues of Late-Imperial and First Republic Austria, 1900-1930, Washington DC, Georgetown University.
Chadwick, W. y Courtivron, I. (1993), Significant Others. Creativity and Intimate Partnership, Londres, Thames and Hudson.
Cirlot, Juan Eduardo (1997), Diccionario de símbolos, Madrid, Siruela.
Díaz, Santiago (2011), «Arlequín. Una imagen de la subjetividad lúdico-estética», Bajo palabra. Revista de Filosofía, II Época, nº7, p.177-184. DOI: https://doi.org/10.15366/bp2012.7.015
Foucault, Michel (1997), «Los espacios otros», Astrágalo, nº7, p.83-91. DOI: https://doi.org/10.12795/astragalo.1997.i07.08
Geyer, Andreas (1995), Träumer aus Lebenszeit. Alfred Kubin als Literat, Viena, Colonia y Weimar, Böhlau Verlag.
Hoberg, A. (1991), Alfred Kubin 1877-1959, A. Hoberg ed., Múnich, Städtische Galerie Lenbachhaus.
Kubin, Alfred (1974a), Aus meinem Werkstatt: gesammelte Prosa, Múnich, Nymphenburguer Verlag.
Kubin, Alfred (1974b), La otra parte. Una novela fantástica, Barcelona, Editorial Labor.
Kubin, Alfred (2017), De mi vida; Desde la mesa del dibujante y otros escritos, Sela Bozal Chamorro ed., Madrid, Antonio Machado.
Larangé, Daniel S (2009), «L’animal, l’homme et le monstre dans l’univers onirique d’Alfred Kubin. Du bestiaire à la tératologie humaine», Sociétés & Représentations, nº27, p.141-154. DOI: https://doi.org/10.3917/sr.027.0141
Müller-Thalheim, Wolfgang K. (1970), Erotik und Dämonie im Werk Alfred Kubins. Eine psychopathologische Studie, Múnich, Nymphenburger Verlag.
Nochlin, Linda (1971), «Why have there been no great women artists?», Art and Sexual Politics. Why have there been no great women artists?, Nueva York y Londres, McMillian, p.22-39.
Perry, Ruth y Brownley, Martina (1984), Mothering the Mind. Twelve Studies of Writers and their Silent Partners, Nueva York, Holmes & Meier Publishers.
Sola, Rocío (2018), «Una ciudad propia: la representación del espacio urbano en las obras surrealistas de Remedios Varo y Emmy Haesele», Ars Longa, nº27, p.195-206. DOI: https://doi.org/10.7203/arslonga.27.12317
Starobinski, Jean (2007), Retrato del artista como saltimbanqui, Madrid, Abada.
Steinwendter, Brita (2015), Du Engel – Du Teufel. Emmy Haesele und Alfred Kubin. Eine Liebesgeschichte, Inssbruck, Haymon Verlag.
Wally, B. ed. (1993), Emmy Haesele. Salzburgo, Galerie Altnöder.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 5 emblecat edicions
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.