Joan Merli, marxant del pintor Miquel Villà. Una història de promoció artística
DOI:
https://doi.org/10.56349/emblecat.183Paraules clau:
Joan Merli, Miquel Villà, realisme, col·leccionisme, mercat de l'artResum
El pintor Miquel Villà, promocionat pel marxant d’art Joan Merli va esdevenir un dels pilars de la seva organització artística creada el 1930. La pintura de Villà, adscrita al realisme pictòric i diferent a la resta, no va ser entesa pel públic i Merli va haver de fomentar el seu interès entre els col·leccionistes així com va afavorir la seva projecció a l’exterior. El present estudi recupera les relacions professionals entre ambdós i les activitats del marxant en el marc de la crisi de l’art i el retorn al realisme de la dècada dels anys trenta.
Descàrregues
Referències
(Galeries Layetanes)», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 10.411, 15 d’octubre de 1929, p.4.
Benet, R. (1928), «Sala Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 10.141, 30 de novembre de 1928, p.1.
Benet, R. (1931), «Segona-Exposició-Adjudicació de l’Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm.10.886, 29 d’abril de 1931, p.5.
Benet, R. (1931), «Vida artística. Tercera Exposició de l’Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm.11.044, 3 de novembre de 1931, p.5.
Benet, R. (1932), «Exposicions. Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 11.387, 9 de desembre de 1932, p.6.
Capdevila, C. (1930), «Sala Joan Merli. Miquel Villà», La Publicitat, núm. 17.436, 25 de febrer de 1930, p.5.
Capdevila, C. (1930), «Organització Joan Merli», La Publicitat, núm. 17.664, 29 d’octubre de 1930, p. 5
«Exposició Miquel Villà», La Publicitat, núm. 17. 422, 8 de febrer de 1930, p. 6.
Fernández, A. (1931), «Sala Badrinas. Organització Joan Merli», Mirador. núm. 118, 7 de maig de 1931, p.7.
Folch i Torres, J. (1930), «Sala Merli a les Galeries Laietanes. Miquel Villà», La Veu de Catalunya, -Edició del matí-, núm. 10.520, 22 de febrer de 1930, p. 4.
Gasch, S. (1929), «L’elogi del mal gust», La Publicitat, núm. 17.361, 29 de novembre de 1929, p.4.
Gasch, S. (1934), «Miquel Villà», Art, núm.6, Barcelona, març de 1934, p. 164.
Gasch, S. (1935), «El retorn al realisme», Art, núm.7, Barcelona, abril de 1935, p.195.
Gasch, S. (1960), «Miquel Villà o la llamada al orden», Destino, Barcelona, 17 de desembre de 1960, p.55.
Gifreda, M. (1930), «Actualitats. Miquel Villà», Mirador, núm. 56, 20 de febrer de 1930, p. 7.
Gifreda, M. (1931), «Organització Joan Merli», Mirador, núm. 144, 5 de novembre de 1931, p.7.
Merli, J. (dir.) (1934), «Notes», Butlletí del Col·leccionista Amateur d’Art, núm. 1, novembre de 1934, s.p.
Merli, J. (1940), «Presentació de Miquel Villà a Buenos Aires», Catalunya, núm. 118, setembre de 1940, p.19, 32.
Polo, I. (1935), « Miquel Villà», L’Instant, 6 de maig de 1935, p.8.
Xuriguera, R. (1930), «Miquel Villà, pintor neo-romàntic», Mirador, núm. 55, 13 de febrer de 1930, p. 7.
Baron, E. (2020), El marxant i editor Joan Merli i Pahissa (1901-1995). Promoció, difusió i col·leccionisme de l’art català entre 1920 i 1950, Barcelona, Universitat de Barcelona [tesi de doctorat].
Giralt-Miracle, D. (1998), Àlbum Villà, Barcelona, Quaderns Crema.
Junoy, J. M. (1931), L’actualitat artística 1930-1931, Barcelona, Llibreria Catalònia.
Merli, J. (1976), 33 pintors catalans, Hospitalet de Llobregat, Romagraf, S.A. (Segona edició).
Pérez Segura, J. (2007), La quiebra de lo moderno. Margaret Palmer y el arte español durante la guerra civil, Córdoba, Fundación Provincial de Artes Plásticas Rafael Botí.
Santa-Maria, G; Tur, P. (ed.) (2003), Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936), Barcelona, Quaderns Crema.
