Joan Merli, marchante del pintor Miquel Villà. Una historia de promoción artística
DOI:
https://doi.org/10.56349/emblecat.183Palabras clave:
Joan Merli, Miquel Villà, realismo, coleccionismo, mercado del arteResumen
El pintor Miquel Villà, promocionado por el marchante de arte Joan Merli fue uno de los pilares de su organización artística creada en 1930. La pintura de Villà, adscrita al realismo pictórico y diferente al resto, no fue entendida por el público y Merli tuvo que fomentar su interés entre los coleccionistas así como favoreció su proyección al exterior. El presente estudio recupera las relaciones profesionales entre ambos y las actividades del marchante en el marco de la crisis del arte y el retorno al realismo de la década de los años treinta.
Descargas
Citas
(Galeries Layetanes)», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 10.411, 15 d’octubre de 1929, p.4.
Benet, R. (1928), «Sala Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 10.141, 30 de novembre de 1928, p.1.
Benet, R. (1931), «Segona-Exposició-Adjudicació de l’Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm.10.886, 29 d’abril de 1931, p.5.
Benet, R. (1931), «Vida artística. Tercera Exposició de l’Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm.11.044, 3 de novembre de 1931, p.5.
Benet, R. (1932), «Exposicions. Organització Joan Merli», La Veu de Catalunya, -Edició del vespre-, núm. 11.387, 9 de desembre de 1932, p.6.
Capdevila, C. (1930), «Sala Joan Merli. Miquel Villà», La Publicitat, núm. 17.436, 25 de febrer de 1930, p.5.
Capdevila, C. (1930), «Organització Joan Merli», La Publicitat, núm. 17.664, 29 d’octubre de 1930, p. 5
«Exposició Miquel Villà», La Publicitat, núm. 17. 422, 8 de febrer de 1930, p. 6.
Fernández, A. (1931), «Sala Badrinas. Organització Joan Merli», Mirador. núm. 118, 7 de maig de 1931, p.7.
Folch i Torres, J. (1930), «Sala Merli a les Galeries Laietanes. Miquel Villà», La Veu de Catalunya, -Edició del matí-, núm. 10.520, 22 de febrer de 1930, p. 4.
Gasch, S. (1929), «L’elogi del mal gust», La Publicitat, núm. 17.361, 29 de novembre de 1929, p.4.
Gasch, S. (1934), «Miquel Villà», Art, núm.6, Barcelona, març de 1934, p. 164.
Gasch, S. (1935), «El retorn al realisme», Art, núm.7, Barcelona, abril de 1935, p.195.
Gasch, S. (1960), «Miquel Villà o la llamada al orden», Destino, Barcelona, 17 de desembre de 1960, p.55.
Gifreda, M. (1930), «Actualitats. Miquel Villà», Mirador, núm. 56, 20 de febrer de 1930, p. 7.
Gifreda, M. (1931), «Organització Joan Merli», Mirador, núm. 144, 5 de novembre de 1931, p.7.
Merli, J. (dir.) (1934), «Notes», Butlletí del Col·leccionista Amateur d’Art, núm. 1, novembre de 1934, s.p.
Merli, J. (1940), «Presentació de Miquel Villà a Buenos Aires», Catalunya, núm. 118, setembre de 1940, p.19, 32.
Polo, I. (1935), « Miquel Villà», L’Instant, 6 de maig de 1935, p.8.
Xuriguera, R. (1930), «Miquel Villà, pintor neo-romàntic», Mirador, núm. 55, 13 de febrer de 1930, p. 7.
Baron, E. (2020), El marxant i editor Joan Merli i Pahissa (1901-1995). Promoció, difusió i col·leccionisme de l’art català entre 1920 i 1950, Barcelona, Universitat de Barcelona [tesi de doctorat].
Giralt-Miracle, D. (1998), Àlbum Villà, Barcelona, Quaderns Crema.
Junoy, J. M. (1931), L’actualitat artística 1930-1931, Barcelona, Llibreria Catalònia.
Merli, J. (1976), 33 pintors catalans, Hospitalet de Llobregat, Romagraf, S.A. (Segona edició).
Pérez Segura, J. (2007), La quiebra de lo moderno. Margaret Palmer y el arte español durante la guerra civil, Córdoba, Fundación Provincial de Artes Plásticas Rafael Botí.
Santa-Maria, G; Tur, P. (ed.) (2003), Irene Polo. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936), Barcelona, Quaderns Crema.