Afrofeminisme i identitat etnoracial caribenya en el quefer creatiu de La Flor del Tamarindo

Resum

Aquest article pretén problematitzar les connexions del món de l’art i del disseny contemporani amb la pervivència d’una lògica cultural etnocentrista encarnada a partir del quefer creatiu d’Elizabeth Montero, artista afrodominicana coneguda com La Flor del Tamarindo. La seva producció és un punt d’inflexió afrofeminista, decolonial i anticolonial. Per una banda, denuncia el biaix assimilacionista d’una cultura occidental blanquejadora que, des de criteris artístics i estètics occidentals, legitimen una sèrie de valors i validen les obres d’art, establint un sistema de valors canònics. I, per altra banda, prenent el rol de “productora” en termes benjamins (Benjamin, 2003, 11), qüestiona el discurs professionalitzador neocolonial, que no dubta en alteritzar i desacreditar altres imaginaris, mètodes de treball i llenguatges del disseny, allunyats dels paràmetres narratius propis de l'assimilacionisme cultural occidental. Partint d’aquestes lògiques s’analitza la producció de l’artista i la creació afrodescendent per part d’altres exponents residents a Barcelona.