Afrofeminisme i identitat etnoracial caribenya en el quefer creatiu de La Flor del Tamarindo

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.56349/emblecat.234

Paraules clau:

antropologia, afrofeminisme, identitat etnoracial, disseny decolonial, il·lustració, art decolonial

Resum

Aquest article pretén problematitzar les connexions del món de l’art i del disseny contemporani amb la pervivència d’una lògica cultural etnocentrista encarnada a partir del quefer creatiu d’Elizabeth Montero, artista afrodominicana coneguda com La Flor del Tamarindo. La seva producció és un punt d’inflexió afrofeminista, decolonial i anticolonial. Per una banda, denuncia el biaix assimilacionista d’una cultura occidental blanquejadora que, des de criteris artístics i estètics occidentals, legitimen una sèrie de valors i validen les obres d’art, establint un sistema de valors canònics. I, per altra banda, prenent el rol de “productora” en termes benjamins (Benjamin, 2003, 11), qüestiona el discurs professionalitzador neocolonial, que no dubta en alteritzar i desacreditar altres imaginaris, mètodes de treball i llenguatges del disseny, allunyats dels paràmetres narratius propis de l'assimilacionisme cultural occidental. Partint d’aquestes lògiques s’analitza la producció de l’artista i la creació afrodescendent per part d’altres exponents residents a Barcelona.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografia de l'autor/a

Felip González Martínez, Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC) - Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)

Felip González Martínez, natural d’Alzira (València) és Doctor en Belles Arts (teoria i història de l’art) per la Universitat Politècnica de València. Compagina la seva passió per la docència a l’ESDAPC (campus Llotja) amb la recerca, les publicacions, la curadoria i la crítica d’art. Actualment, està cursant el màster d’Antropologia i Etnografia (UB) i forma part de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Crítica d’Art. La seva formació està orientada en un triple vessant: l’antropologia de l’art i el disseny, l’art en temps del franquisme, i la incidència de l’art i el disseny al voltant del gènere i la dissidència queer.

Referències

Fonts bibliogràfiques:

Benjamin, W. (2003), La era en la reproductibilidad técnica. México D.F., Itaca, p. 11.

Encara en acció. (2023), Quadríptic de l'exposició. Barcelona.

Grewe, D., Bejarano, J. (2013), “Movilizando etnicidad: políticas de identidad en contienda en las Américas; pasado y presente”. Frankfurt, Iberoamericana/ Vervuert.

Freire, G., Díaz-Bonilla, C., Schwartz, S., Soler, J, Carbonari, F. (2018), Afrodescendientes en Latinoamérica. Washington, Grupo Banco Mundial. DOI: https://doi.org/10.1596/30201

García, I. (2002), “Representaciones de identidad y organizaciones sociales afrovenezolanas". En: Daniel Mato (coord.). Estudios y Otras Pláticas Intelectuales latinoamericanas en Cultura y Poder. Caracas, Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) y CEAP. FACES, Universidad Central de Venezuela, p. 133-144.

García, J. (2002), “Encuentro y desencuentro de los saberes en torno a la africanía ´latinoamericana´”. En: Daniel Mato (coord.): Estudios y Otras Prácticas Intelectuales Latinoamericanas en Cultura y Poder. Caracas, Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) y CEAP, FACES, Universidad Central de Venezuela, p. 145-152.

Felshin, N. (2001), “¿Pero esto es arte? El espíritu del arte como activismo”. En Blanco, P., J. Carrillo, J. Claramonte y M. Expósito (Eds.) Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca.

Godoy, F. (2023), Usos y costumbres de los blancos. Ona Ediciones.

González, F. (18/12/2023), Entrevista telefònica a l’Elisabeth Montero.

González, F. (16/01/2024), Entrevista telefònica a l’Elisabeth Montero.

González, F. (2022), “Transfòbia i violència sistèmica a Guinea Equatorial”. Infogai, núm. 219, p. 40-44.

Lang, S. (7/10/2013), Race, gender scholar Crenshaw on campus Oct. 16-21. Cornell Chronicle. https://tuit.cat/3B5pH

López, N. (2023), Dels límits en l'art. L'esmalt contemporani com a mitjà d'expressió pictòrica. Barcelona, Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Lupton, Kafei, Tobías, et al. (2021), “Te presentamos a la norma mítica”. A Extra Bold. Un manual feminista inclusivo, antirracista y no binario para el diseño gráfico. Nova York, Princeton Architectural Press, p. 30-31.

Martínez, Q. (2023), Ciclo Intercultural Antirracista: Articulando. Full de sala. Barcelona, Fundació Enllaç-Encara en Acció.

Montero, E. (2023), Calendario Tropical. Barcelona, La Flor de Tamarindo.

Muntaner, S. (1/06/2017), Paisajes de la gentrificación en el barrio del Raval de Barcelona. TFG, Departament de Mitjans, comunicació i cultura, UB, p. 21-31.

Selfa, J. (2005), “Procesos de transformación urbana en la Barcelona postolímpica desde la perspectiva de la Nueva Geografía Cultural”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 60, p. 119-121.

Wade, P. (2000), Raza y etnicidad en Latinoamérica. Quito, p. 115-132.

Recursos web:

Academia Lab. (2024), Adivinación con concha de cauri. Enciclopedia. Consultat el 10/01/2024 de https://tuit.cat/56UBt

Batlle Nguema, B. Speaking Bodies. Biancanguema. Consultat el 11/01/2024 de https://tuit.cat/47vsM

Curbeira, A. (14/04/2022), “Conciencia estética y valoración”. Revista Universidad de La Habana, núm. 14. https://tuit.cat/Td6sr

Cultura Miskito. Pueblo originarios. Consultat el 11/01/2024 de https://tuit.cat/BTX5t

Decolonitzar el museu. (25/11/2014). MACBA. https://tuit.cat/eqwVI

La comunidad Garífuna. Garifuna.com. Consultat el 20/12/2023 de https://tuit.cat/Ddf7f

Martínez, V. (15/09/2022). Características del tamarindo. Botanical-online. https://tuit.cat/Zh2OF

Palau, M. (6/05/2021), Francesca Llopis. S’ha menystingut el teixit artístic local. El Punt Avui. https://tuit.cat/Oi4xZ

Ramos Benavides, Y. Visión estética de las personas afrodescendientes en la actualidad (segunda reflexión). Afrocubanas. La revista. Consultat el 14/02/2024 de https://tuit.cat/HI7Kc

Solés, G. (3/06/2021), Un nuevo espacio cultural afrofeminista se está cocinando en Barcelona. El País. https://tuit.cat/4ip9B

Descàrregues

Publicades

2025-02-01

Com citar

González Martínez, F. (2025). Afrofeminisme i identitat etnoracial caribenya en el quefer creatiu de La Flor del Tamarindo. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, 1(13), p. 145–161. https://doi.org/10.56349/emblecat.234