Foyer: una desconocida revista de espectáculos en torno a 1910
Palabras clave:
Foyer, teatro, music-hall, Ismael Smith, Celestino Dupont, cinemaResumen
A principios del siglo XX proliferaron las publicaciones dedicadas al mundo delespectáculo. Una de ellas fue Foyer, revista ilustrada de teatro, cine y music hall de la cual se conocen únicamente cinco números publicados en 1910, y a la que la historiografía no le ha prestado atención. A tenor de los colaboradores que participaron en el proyecto, entre los cuales figuraban autores como Josep Amic y Bert Amichatis, Ramón de Baños o Josep Lleonart, y artistas como Ismael Smith, Mariano Andreu o Lluís Bagaria, este artículo se propone dar a conocer la historia y vicisitudes que rodearon esta fugaz aventura editorial.
Descargas
Citas
«Nova imitació de Cristo pels seglars. Arreglada i traduhida per en Celestí Dupont», El Cim d’Estela, 15 de mayo de 1907, p. 5
«Amanda y Love. Novela de Mary Wilkins. Versión española de Enrique Godo», Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 5, 9 de noviembre de 1910.
Ego (1910), «Music-halls», Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 5, 9 de noviembre de 1910.
Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 1, 12 de octubre de 1910.
Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 2, 19 de octubre de 1910.
Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 3, 26 de octubre de 1910.
Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 4, 2 de noviembre de 1910.
Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 5, 9 de noviembre de 1910.
«Gran noticia», Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 5, 9 de noviembre de 1910.
Maese Pedro (1910), «Los pases de los teatros o todos somos de Dios», Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 2, 19 de octubre de 1910.
Oliverio (1910), «Impresiones rápidas», Foyer. Revista semanal ilustrada y de teatros, año 1, núm. 1, 12 de octubre de 1910.
Papitu, any III, núm. 8, 13 de julio de 1910, p. 441.
La Redacció (1910), «Del nostre programa», Talia Jova, Any I, núm. 1.
«Publicaciones recibidas», La Vanguardia, núm. 12.337, 6 de mayo de 1907, p. 5.
'3 dibujantes: Pidelaserra, Mompou, Junoy', Barcelona, Taber, 1970.
Albertí, X.; Molner, E. (dir.) (2012), El Paral·lel 1894-1939: Barcelona i l’espectacle de la modernitat, Barcelona, Diputació de Barcelona.
Anuario Kraft: gran guía internacional: comercio, industria, agricultura, ganadería, profesionales y elemento oficial, V.II, Buenos Aires, Guillermo Kraft, 1942, p. 390.
Bagaria, L. (2009), Caricaturas republicanas, Madrid, Rey Lear.
Baños, R. (1991), Memòries de Ramón de Baños. Un pioner del cinema català a l’Amazònia, Barcelona, Íxia Llibres.
Beltrán, C. (2014), «Celestino Dupont (1859-1940) y el comercio de antigüedades en Cataluña: de la esfera privada al ámbito internacional», trabajo de fin de máster, Barcelona, Universidad de Barcelona.
Beltrán, C.; Ramón, A. (2015), «Algunos apuntes para una historia del anticuariado en Barcelona: 1900-1936», El reverso de la Historia del Arte. Exposiciones, comercio y coleccionismo (1850-1950), Gijón, Trea, p. 67-114.
Borja-Villel, M. J. (198[-]), The Art of Ismael Smith, New York, Hispanic Society of America.
Cabañas de Guevara, L. (1945), Biografía del Paralelo, 1894-1934: recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona, Barcelona, Mephis.
Cadena, J.M. (1974), Exposición Junceda: catálogo bibliográfico y estudio preliminar, Barcelona, Instituto Nacional del Libro Español.
Cadena, J.M. (1986), Opisso, Barcelona, Nou Art Thor, 1986.
Cadena, J.M. (2003), Opisso, Barcelona, Colección Petritxol Ocho.
Cadena, J.M. (2013), Opisso, 1903-1912, Barcelona, Àmbit Serveis Editorials.
Cadena, J.M. (2013-2014), Junceda (3 vol.), Barcelona, Àmbit Serveis Editorials.
Cañellas, C.; Torán, R. (2013), Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partits i regidors: diccionari biogràfic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 207.
Capdevila, J. (2007), La Guerra no fa riure: caricatures antifeixistes a La Vanguardia (1936-1938), Barcelona, Dux.
Capdevila, L. (2012), Historia de la meva vida i dels meus fantasmes. La República, el periodisme, el teatre (Edició a cura de Francesc Canosa), Barcelona, Cossetània.
Castillo, M. (1987), Junceda, Barcelona, Nou Art Thor.
Castillo, M. (1997), Grans il·lustradors catalans, Barcelona, Barcanova - Biblioteca de Catalunya.
Ciurans, E. (2012), «Topografia del teatre barceloní: 1860-1900», Pensar i interpretar l’oci, Barcelona, Publicacion i Edicions Universitat de Barcelona, p. 125-141.
Cortès, J. (2002), La cultura de masses a la Barcelona del Nou-cents, Barcelona, Publicacions de la Abadia de Montserrat.
Cortès, J. (2014), «Homes i coses de la Barcelona d’abans. Crònica segona: els llocs on els besavis anaven a fer-la petar i, en concret, el Bar del Centro», El Procés, 6, p. 235-244.
Cunill, J. (1999), Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel: el teatre de vodevil a Barcelona (1908-1920), Berga, Centre d’Estudis Musicals del Berguedà «L’Espill»: Àmbit de Recerques del Berguedà.
Curet, F. (1967), Història del teatre català, Barcelona, Aedos.
Dargallo i Reventós, M. (2015), «Remigio Dargallo Hernández, el hombre», Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i la ciència, vol. 26, p. 51-61.
D’Ors, E. (1996), «Ismael Smith, esculptor noucentista», Glosari 1906-1907 (edició de Xavier Pla), Barcelona, Quaderns Crema, p. 174-175.
Elias, F. (1931), La vida i obra de Soler i Rovirosa, Barcelona, Seix i Barral.
Fors, A. (2014), «Entre el cinema i la fotografía industrial», Fotografía industrial de Ramón de Baños, Sabadell, Fundación Gas Natural Fenosa, p. 29-42.
García-Herráiz, E.; Borbonet i Sant, C. (1989), Ismael Smith, gravador, Barcelona-Madrid, Biblioteca de Catalunya-Calcografía Nacional.
García-Herráiz, E. (2001), «Ismael Smith, dibujante», Ismael Smith: Cuaderno de París, Madrid, Fundación Cultural Mapfre.
García-Herráiz, E. (2007), Ismael Smith i Marí, Cerdanyola, Museu d’Art de Cerdanyola.
Garcia-Portugués, E. (2005), «Mariano Andreu (1888-1976), soci del Reial Cercle Artístic. Un artista més conegut a l’estranger que al nostre país», Butlletí Reial Cercle Artístic, època II, núm. 15, p. 3-4.
Garcia-Portugués, E. (2007a), Mariano Andreu y los clasicismos modernos, Madrid, José de la Mano Galeria de Arte.
Garcia-Portugués, E. (2007b), «“La piga” en els retrats de Mariano Andreu», R-C Artístic. Butlletí Reial Cercle Artístic, núm. 25, p. 14-15.
García-Portugués, E. (2008), «El reconeixement artístic de Mariano Andreu en el nostre país», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi, vol. XXI, p. 101-116.
Garcia-Portugués, E. (2014), «Salome y Elektra de Richard Strauss en Barcelona», Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, núm. 3, p. 133-158.
Garcia-Portugués, E. (2015), «Mariano Andreu. Del ballet de Don Juan de Gluck a la versió teatral de Montherlant», Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, núm. 4, p. 89-108.
Gasch, S. (1957), Barcelona de nit: el món de l’espectacle, Barcelona, Selecta.
Givanel, J. (1934), Cinc-cents pseudònims catalans, Barcelona, Impr. de la Casa de la Caritat.
Gómez, M. (1997), Diccionario Akal de teatro, Madrid, Akal.
González, P. (1984), El cine en Barcelona, una generación histórica: 1906-1923, Barcelona, Tesi Doctoral Facultad Geografía e Historia de la Universidad de Barcelona.
González, P. (1995), «La llegada del cine a Barcelona y las primeras salas de proyección (1896-1900)», D’Art: Revista del Departament d’Història de l’Art, núm 21, p. 37-56.
González, P. (2001),«Los quince primeros años del cine en Cataluña», Artigrama: Revista del Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Zaragoza, núm. 16, p. 39-74.
Givanel, J. (1931), Bibliografía catalana, Premsa, vol. 1, Barcelona, Institució Patxot.
Íñiguez, F. (1999), La parodia teatral en España (1868-1914), Sevilla, Universidad de Sevilla - Secretariado de Publicaciones.
Ismael Smith. Precursor del Noucentisme. Escultures, dibuixos i gravats (1989), Barcelona, Sala d’Art Artur Ramon.
Ismael Smith: Cuaderno de París (2001), Madrid, Fundación Cultural Mapfre.
Ismael Smith, reivindicat (2005), Caldes d’Estrac, Fundació Palau-Diputació de Barcelona-Ajuntament de Caldes d’Estrac-Fundació Caixa Catalunya-Xarxa de Museus Locals.
Junceda (1952), Barcelona, Amigos de Junceda-Fomento de las Artes Decorativas.
Junceda, J. (1992), Joan Junceda (pròleg de Montserrat Castillo), Barcelona, Columna.
Lamarca, M. (1988), Catàleg de revistes de la Reserva Marca, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
López, A. (1992), «Catálogo de revistas cinematográficas españolas (1907-1989)», Revista General de Información y Documentación, vol. 2, núm. 1, p. 121-182.
Lasa, J.F (1996), Els germans Baños. Aquell primer cinema català, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Manent, A.; Poca, J. (2013), Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració, Lleida, Pagès.
Mas, J. (2004), Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Parcerisas, P. (1993), Laura Albéniz: 1890-1944, Manresa, Fundació Caixa de Manresa.
Passarell, J. (1968), Homes i coses de la Barcelona d’abans, Barcelona, Pòrtic.
Pla, J. (1963), «Bagaria. Una noticia», Destino, núm. 1.342, p. 26-31.
Quiney, A. (2014), «Els Refinats. A propòsit de l’exposició de 1911 de Laura Albéniz, Mariano Andreu, Néstor i Ismael Smith al Fayans Català», Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, núm. 3, p. 115-132.
Ràfols, J.F. (1980), Diccionario de artistas contemporáneos de Cataluña, Valencia y Baleares: pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración, 4. vol., Barcelona, Edicions catalanes S.A y La Gran Enciclopedia Vasca Barcelona-Bilbao.
Ricard Opisso (pròleg de Josep Maria Cadena) (1992), Barcelona, Columna.
Rogers, P. P.; Lapuente, F. A. (1977), Diccionario de seudónimos literarios españoles, Madrid, Gredos.
Rodergas, J. (1951), Els pseudònims usats a Catalunya, Barcelona, Millà.
Sánchez Sauleda, S. (2014), «Un bust-retrat de Ramon Amadeu: Ismael Smith i la decoració del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic de Barcelona (1910)», Emblecat. Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica. Art i Societat, núm. 3, p. 51-65.
Santos, R. (1978), Néstor, Colección Cadagua, Barcelona, Espasa-Calpe.
Satué, E. (1983), Les caplletres il·lustrades de Junceda: 471 mostres d’un aspecto inadvertit de la seva obra, Barcelona, Alta fulla.
Seoane, M. C.; Sáiz, M. D. (1996), Historia del periodismo en España. El siglo XX:1898-1936 (vol. 3), Madrid, Alianza.
Serra, E. (1996), «La revista Teatralia com a plataforma noucentista», Els Marges, revista de llengua i literatura, 55, p. 7-28.
Tricás Preckler, M. (ed.) (1983), Cartas de Paul Dukás a Laura Albéniz, Bellaterra, Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Tobajas, M. (1984), El periodismo español, Madrid, Forja.
Torrent, J.; Tasis, R. (1966), Història de la prensa catalana (2 vol.), Barcelona, Bruguera.
Velasco, A. (2013), «Antiquaris, esglèsia i les vendes de patrimoni artístic al bisbat de Lleida (1875-1936)», Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, Barcelona, Memoria Artium, p.225-290.
Vázquez Montalbán, M. (2014), Cien años de canción y music hall, Barcelona, Nortesur.
Vélez, P. (coord.) (2003), Lluís Bagaria: caricatures del món barceloní: llegat Maria Cladellas, Sabadell, Museu d’Art de Sabadell.
Verdaguer, M. (1957), Medio siglo de vida íntima barcelonesa, Barcelona, Ed. Barna.
