Salome y Elektra de Richard Strauss en Barcelona

Autores/as

Palabras clave:

Salome, Elektra, ópera, Richard Strauss, crítica, decadentismo, Barcelona, òpera, decadentisme, opera, Decadent movement, criticism

Resumen

La crítica de los estrenos de Salome (1905) y Elektra (1909) de Richard Strauss en Dresde tuvieron una gran repercusión en Barcelona. La puesta en escena de Salome en la Ciudad Condal supuso para el público y la crítica una provocación moral. No fue solo una cuestión estética sino también histórica y religiosa. La reacción fue un fiel reflejo de la hipocresía en la que vivía parte de la burguesía catalana. Sin embargo, Elektra gozó de una crítica más aceptable, aunque la ópera no se estrenó en Barcelona hasta el año 1947. No obstante, las obras literarias de Oscar Wilde y Hugo von Hofmannsthal atrajeron rápidamente la atención de la actriz y empresaria catalana Margarita Xirgu, quien se encargó de difundir ambos temas en el mundo del teatro más allá de nuestras fronteras.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Esther Garcia-Portugués, ArsNostrum

PhD in Art History

Historian and Art Critic (ACCA and AICA)

Citas

«Revista espectáculos. Teatre del Liceu», Almanaque del Diario de Barcelona, 1911, p.93-96.

«Noticias de espectáculos», Diario de Barcelona, 28 de Enero de 1910, núm. 28, p.1338.

«Noticias de espectáculos», Diario de Barcelona, 29 de Enero de 1910, núm. 29, p.1381.

«Noticias de espectáculos», Diario de Barcelona, 30 de Enero de 1910, núm. 30, p.1437.

«Noticias de espectáculos», Diario de Barcelona, 31 de Enero de 1910, núm. 31, p.1477.

«Críticas», Diario de Barcelona, 31 de Enero de 1910, núm. 31, p.1479-1480.

Diario de Barcelona, 1 de Febrero de 1910, núm. 32, p.1509.

Diario de Barcelona, 2 de Febrero de 1910, núm. 33, p.1565.

Diario de Barcelona, 3 de Febrero de 1910, núm. 34, p.1597.

Diario de Barcelona, 4 de Febrero de 1910, núm. 35, p.1662.

Diario de Barcelona, 5 de Febrero de 1910, núm. 36, p.1709.

Diario de Barcelona, 6 de Febrero de 1910, núm. 37, p.1765.

J.B.y J. «Revista dramática, el caso Salomé», Diario de Barcelona, 8 de Febrero de 1910, núm. 39, p.1882-1883.

«Estreno en España de la opera ‘Elektra’, de Ricardo Strauss, en el Liceo», Diario de Barcelona, 14 de Febrero de 1949, siglo III, Año 158, núm. 38, p.29.

«Gran Teatro del Liceo. Estreno en España de la opera ‘Elektra’, de Ricardo Strauss », Diario de Barcelona, 15 de Febrero de 1949, siglo III, Año 158, núm. 39, p.20.

Foyer, 1910, año 1, núm.1, p.3 y 5.

Heine, Henri (1855), «Atta troll», Poëmes et légendes, París, Michel Lévy Frères ed.

Giraudoux, Jean (1937), Électre, LGF, col. Le Livre de poche, París (col.privada).

L’Esquella de la Torratxa, núm.1623, 4 de febrero de 1910, p. 69, 74, 76.

Paradox, «Barcelona ciutat moral», L’Esquella de la Torratxa, núm.1624, 11 de febrero de 1910, p. 82.

«Salomé. Poema de Oscar Wilde. Música de Ricardo Strauss», La Publicidad, vespre, 29 de Enero de 1910, portada.

«Salomé. Poema de Oscar Wilde. Música de Ricardo Strauss», La Publicidad, matí, 30 de Enero de 1910, p.2.

La Vanguardia, 24 de Mayo de 1907, p.10.

Alfeñique, «Cotidianas», La Vanguardia, 26 de Mayo de 1907, p.6.

La Vanguardia, 3 de Junio de 1907, p.1.

La Vanguardia, 11 de Marzo de 1908, p.9.

Bertrán, Marcos Jesús, La Vanguardia, 15 de Mayo de 1908, p.6.

M.J.B., «Notas bibliográficas», La Vanguardia, 2 de Julio de 1908, p.2.

La Vanguardia, 20 de Enero de 1909, p.9.

La Vanguardia, 9 de Septiembre de 1909, p.4.

La Vanguardia, 29 de Enero de 1910, p.11.

M.R.C., La Vanguardia, 30 de Enero de 1910, p.13.

La Vanguardia, 31 de Enero de 1910, p.7.

La Vanguardia, 1 de Febrero de 1910, p.5.

La Vanguardia, 4 de Febrero de 1910, p.10.

La Vanguardia, 12 de Febrero de 1910, p.10.

La Vanguardia, 16 de Febrero de 1910, p.10.

La Vanguardia, 17 de Febrero de 1910, p.9.

Pena, Joaquim, «Crónica de Arte. Música», La Vanguardia, 3 de Marzo de 1910, p.6.

La Vanguardia ,5 de Marzo de 1910, p.10.

La Vanguardia, 6 de Marzo de 1910, p.13 .

La Vanguardia, 13 de Marzo de 1910, p.7.

La Vanguardia, 12 de Mayo de 1910, p.6.

La Vanguardia, 3 de Julio de 1910, p.7.

La Vanguardia, 23 de Julio de 1910, p.6.

La Vanguardia, 21 de Diciembre de 1910, p.9.

La Vanguardia, 27 de Diciembre de 1910, p.5.

La Vanguardia, 31 de Diciembre de 1910, p.10.

La Vanguardia, 14 de Eneero de 1911, p.7.

La Vanguardia, 24 de Febrero de 1911, p.13.

La Vanguardia, 26 de Octubre de 1911, p.9.

«Quincenas musicales», La Vanguardia, 7 de Diciembre de 1911, p.8.

La Vanguardia, 22 de Abril de 1912, p.8.

La Vanguardia, 25 de Abril de 1912, p.13.

La Vanguardia, 16 de Mayo de 1912, p.8.

La Vanguardia, 30 de Junio 1912, p.10.

La Vanguardia, 30 de Junio de 1913, p.10.

La Vanguardia, 4 de Julio de 1913, p.13.

La Vanguardia, 24 d’Agost de 1932, p.2.

«La obra de Strauss», La Vanguardia, 15 de Agosto de 1934, p.3.

La Vanguardia, 8 de Septiembre de 1934, p.4.

Zanni, U.F., «Estreno de la ópera trágica ‘Elektra’, de Ricardo Strauss», La Vanguardia, 17 de Febrero de 1949, p.12.

La Vanguardia, 21 de Diciembre de 1962, p.44.

La Vanguardia, 4 de Marzo de 1984, p.41.

Xavier Montsalvatge, «La reposición de Elektra», La Vanguardia, 6 de Marzo de 1984, p.38.

Guerrero Martín, José, «Una ‘Salomé’ íntegra y original en el Liceu», La Vanguardia, 22 de Diciembre de 1988, p.55.

La Vanguardia, 21 de Enero de 1990, p.1-7.

Batista, Antoni, «Electra entre el psicoanalismo y el fascismo», La Vanguardia, 25 de Enero de 1990, p.1 y 8.

U., «Salomé al Liceu», La Veu de Catalunya, 29 de gener de 1910, matí, p.1.

“Salomé al Liceu”, Papitu, 2 de Febrero de 1910, núm.62, p.68, 72 y 80.

Le Senne, Camille, «Elektra de Richard Strauss al Teatre de Dresden», Revista Musical Catalana, 1909, any VI, p. 101-104.

F.T. [Folch i Torres], «La Setmana Strauss a Munic», Revista Musical Catalana, 1910, any VII, p. 208-211.

S. [Joan Salvat], «Catalunya. Barcelona. Gran Teatre del Liceu», Revista Musical Catalana, 1910, any VII, p. 21-22.

Aguilar, Carlos (1990), Guía del Video-Cine, Madrid, Cátedra.

Aviñoa, Xosé (1985), La música i el Modernisme, Barcelona, Curial.

Badenes Masó, Gonzalo (1982), «Estudio y comentarios», Salomé, Barcelona, Ed. Daimon.

Batlle, Carles (2013), “Adrià Gual, dramaturg simbolista”, Serra D’Or, 640, abril, p.72-76.

Brunel, Pierre (1971), Le mythe d’Électre, París, Armand Colin.

Bornay, Erika (1998), «Salomé», Mujeres de la biblia en la pintura del barroco, Madrid, Cátedra, p.191-213.

Caballé, Montserrat (2008), «Salome. Les meves Salomé més estimades», Temporada d’òpera 2008-2009, Barcelona, Amics del Liceu, p.155.

Cirlot, Lourdes (1998), «El binomi erotisme-terror», Salome, Barcelona, Gran Teatre del Liceu, temporada 1998-99, p.29-35.

Comellas, Jaume (1998), «Al bell mig de la contradictòria Barcelona de principi de segle», Salome, Barcelona, Gran Teatre del Liceu, temporada 1998-99, p.36-53.

Curet, Francesc (1967), Historia del Teatre Català, Barcelona, Ed. Aedos.

Dini Marroquín, Jesús (1984), «Estudio y comentarios», Elektra, Barcelona, Ed. Daimon.

Elektra (1996), «Crònica de l’estrena de Elektra», Elektra, Barcelona, Gran Teatre del Liceu, temporada 1996-97, p.36-45.

Èsquil (1934), «L’Orestea: Agamèmnon, Les Coèfores, Les Eumèides», Tragèdies, trad. Carles Riba, col. Escriptors grecs, vol.III, Barcelona, Fundació Fernant Metge.

Esquilo (2001), «Agamenón, Coéforos, Euménides», Tragedias, trad. y notas de Enrique Ángel Ramos Jurado, col.clásicos de Grecia y Roma, Madrid, Alianza.

Flaubert, G. (1995), Salammbó, trad. Mireia Porta, Barcelona, Editorial Juventud.

Garcia-Portugués, E. (2007a), Mariano Andreu (cat.exp.), Madrid, Galería José de la Mano.

Garcia-Portugués, E. (2007b), «El tractament de l’espai interior en l’obra de Mariano Andreu (1888-1976)», Jornades Internacionals. Espais interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI, Universitat de Barcelona i Université de Perpignan Via Domitia, 2006. Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 367-377 il.

Garcia-Portugués, E. (2008), «Entre lo aparente y lo real en la vida y en la obra de Mariano Andreu», Congreso Internacional. Imagen y apariencia (Siglos XV-XXI), Murcia, Universidad de Murcia http://www.congresos.um.es/imagenyapariencia/1108/paper/view/2241/2191 12-9-2013.

Garcia-Portugués, E. (2013), « Lujuria y venganza desesperada. Salomé y Electra», Actas del IX Congreso Internacional de la Sociedad Española de Emblemática (SEE): Confluencia de la imagen y la palabra. Emblemática y artificio retórico, Málaga, Universidad de Málaga.

Hartmann, Rudolf (1980), «Salomé», Richard Strauss. Opéras de la création à nos jours, traduction française Albert De Sutter, Paris, Office du Libre/Editions Vilo, p.31-50.

Hartmann, Rudolf (1980), «Electre», Richard Strauss. Opéras de la création à nos jours, traduction française Albert De Sutter, Paris, Office du Libre/Editions Vilo, p.51-66.

Huysmans, J.K. (1984), A contrapelo, (ed. e introd. de Juan Herrero), Madrid, Cátedra.

Lucie-Smith, Edward (1991), El arte simbolista, Barcelona, Ediciones Destino.

Millet, Lluís (2013), “Berliner Philharmoniker. Història d’un Mite”, Revista Musical Catalana extra, número especial 8 Setembre-Octubre 2013, p.7-9.

Molins, Patricia, Salomé un mito contemporáneo 1875-1925 (cat.exp.), Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1995.

Moreno, M.R. (1996), Els Jardins del Laberint d’Horta, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

O’Neill , Eugene (1958), A Electra le sienta bien el luto, prólogo de J.L.Borges, trad. León Mirlas, Barcelona, Ed.Orbis.

Pérez Adrián, Enrique (2000), Richard Strauss, (Guías Scherzo 12), Barcelona, Ed. Península.

Sartre, Jean-Paul (1968), Les mosques, versió Manuel de Pedrolo, pròleg de Xavier Fàbregas. Barcelona, Aymà ed.

Séneca (1999), «Agamenón. Tiestes», Tragedias, II, introducciones, traducción y notas de Jesús Luque Moreno, col. Biblioteca clásica 27, Madrid, Ed.Gredos.

Seydoux, Hélene (1996), «Elektra. Dona política», Elektra, Barcelona, Gran Teatre del Liceu, temporada 1996-97, p.20-35.

Sophocle (1972), Électre, texte établi par Alphonse Dain et traduit par Paul Mazon, col. Universités de France, París, Les Belles Lettres.

Petit, Joan (1961), «Notícia preliminar. Electra (Sòfocles)», Tragèdies, vol.III, Barcelona, Fundació Bernat Metge, p.15-24.

Sófocles (1961), «Electra», Tragèdies, (trad. Carles Riba), vol.III, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

Strauss, Richard (1988), «Carta a Richard Strauss de Romain Rolland», Salomé, Trad. Lluís Ma. Todó, Barcelona, L’Avenç, p.7-11.

Strauss, Richard (1988), Salomé, trad.Jordi Ibáñez, Barcelona, L’Avenç, 1988.

Wilde, Óscar (2000), «Salome», The Importance of Being Earnest and Other Plays (Int.comm. and Notes by Richard Allen Cave), London, Penguin Books.

Wilde, Óscar (2006), The Picture of Dorian Gray, New York, Oxford University Press.

Wollin, Peter (1995), «Salomé imágenes de pasión y poder», Salomé un mito contemporáneo 1875-1925 (cat.exp.), Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Youmans, Charles (2008), «Salome. Modernisme, contrapunt estilístic i la Salome de Strauss», Temporada d’òpera 2008-2009, Barcelona, Amics del Liceu, p. 161-162.

Yourcenar, Marguerite (1988), Électre ou la chute des masques, Théâtre II, París, Gallimard.

Strauss, Richard (1961), Salome, Birgit Nilsson (Salomé) Gerhard Stolze (Herodes) Grace Hoffman (Herodias), Eberhard Wächter (Jokanaan), Waldenar Jnebtt (Narraboth), Wiener Philharmoniker, Sir Georg Solti, London, The Decca Record Company limited, (2 CD) (414414-2 DH2).

Strauss, Richard (1966), Elektra, Birgit Nilsson (Elektra), Regina Resnik (Klytâmnestra), Marie Collier (Chrysothemis), Tom Krause (Orest), Gehard Stolze (Aegisth), Orquesta Filarmónica de Viena, Sir Georg Solti (2 CD) (DECCA SET 354/55).

Descargas

Publicado

2014-12-31

Cómo citar

Garcia-Portugués, E. (2014). Salome y Elektra de Richard Strauss en Barcelona. EMBLECAT, Estudis De La Imatge, Art I Societat, (3), 133–158. Recuperado a partir de https://publicacions.emblecat.com/EMBLECAT/article/view/64

Número

Sección

Arts Visuals i Sonores

Artículos más leídos del mismo autor/a

1 2 3 > >>